Amb l’absència del portaveu popular i amb més públic de l’habitual (cosa que s’agraeix, per cert!), la sessió ordinària del Ple de febrer (el primer de l’any per no haver-se celebrat el de gener per falta d’afers a tractar) començava puntualment a les 20:30h. El seu ordre del dia i desenvolupament fou, a grans trets, el següent:
1. Aprovació de l’acta anterior, de 29 de desembre.
L’acta va aprovar-se per unanimitat i sense cap esmena.
2. Donar compte de les resolucions d’Alcaldia.
3. Proposta d’acord sobre els actes taurins.
En primer lloc, el regidor de Participació Ciutadana, Blai Server, explicà el punt tal com segueix:
Com és per tots conegut, entre els dies 9 i 15 del passat mes de gener tingué lloc a Pedreguer una consulta ciutadana sobre els actes taurins del bou embolat i el bou encaixonat, que es convocà per tal de resoldre la polèmica suscitada al respecte al municipi. La consulta, que tingué un cost total per a l’Ajuntament de 1.488,47 € (dels quals 761,09 € corresponen a publicitat i difusió i 727,38 € a assessorament i infraestructura tècnica) va celebrar-se amb normalitat i sense incidències remarcables i comptà amb la participació de 2.571 persones (el 40% del cens).
En conseqüència, per tal de complir el compromís manifestat en el moment de convocar-la i havent-se superat el mínim del 25% de participació (1.627 persones), correspon ara a l’Ajuntament donar compliment a la voluntat de la ciutadania, que va manifestar-se majoritàriament partidària de la no continuïtat d’aquests festejos al municipi.
En un primer moment, quan l’equip de govern preparava la consulta, vam pensar que, en cas de donar-se el resultat que finalment va eixir, allò convenient seria aprovar una ordenança que determinara la no celebració d’aquestes modalitats d’actes taurins. No obstant això, i havent examinat la qüestió amb més deteniment, hem arribat a la conclusió que la manera més adient de donar compliment al resultat de la consulta és mitjançant un acord plenari, ja que:
1. Encaixa millor amb la naturalesa de la disposició: normalment una ordenança es fa per regular alguna cosa (com ara la tinença d’animals) i, per tant, s’hi estableixen una sèrie de normes, un règim sancionador en cas de no complir-les, etc., cosa que no és el cas en aquesta ocasió, quan simplement es pretén evidenciar que l’Ajuntament no autoritzarà eixos actes taurins.
2. A l’igual que l’ordenança, l’acord plenari ha d’aprovar-se en Ple, cosa que creiem positiva en la mesura que dóna més fermesa a la disposició: en cas que en el futur un alcalde volguera canviar la disposició, caldria bé que tornara a passar-la pel Ple, bé que l’alcalde es descarara i aprovara un decret que anara contra la voluntat popular expressada en la consulta i contra la decisió del mateix Ple expressada mitjançant l’acord. A banda, considerem que és l’opció menys autoritària, ja que dóna l’oportunitat a tots els grups de manifestar-se al respecte i emetre el vot corresponent.
3. No requereix cap termini d’exposició pública, com sí que ho fa l’ordenança, cosa que podria endarrerir i complicar molt el procediment, sense cap necessitat.
És per tot això que ens hem decidit per l’opció de l’acord plenari, que passe a llegir a continuació:
ACORD SOBRE ELS ACTES TAURINS A PEDREGUER
Davant de les postures divergents existents entre els col·lectius, grups, entitats socials, i veïns i veïnes a títol individual per la presència dels actes taurins del bou embolat i el bou encaixonat a les festes que durant l’any se celebren al municipi, l’Ajuntament de Pedreguer, conscient de l’arrelament que la tradició dels bous al carrer té al municipi i de la necessitat de mantenir la festa, decidí la celebració d’una consulta per tal de conéixer l’opinió de la ciutadania de Pedreguer al respecte d’aquesta qüestió.
Per tal de definir els detalls de l’enquesta, el govern local mantingué diverses reunions amb els grups polítics municipals i les associacions directament interessades, que pogueren fer-hi les seues consideracions i propostes. Com a resultat d’aquesta fase prèvia de concertació, la consulta va quedar delimitada pels següents paràmetres:
Modalitat: consulta a través d’un lloc web específicament creat amb possibilitat de vot presencial i telemàtic.
Període de votació: 7 dies (del 9 fins el 15 de gener de 2017).
Requisits per a participar-hi: estar empadronat/ada a Pedreguer i tindre 16 anys complits.
Mínim de participació perquè la consulta resultara vàlida: 25% del cens de votants.
Pregunta única: “¿Vols que a Pedreguer continuen celebrant-se bous embolats i bous encaixonats?”. Respostes: “Sí, vull que continuen celebrant-s’hi bous embolats i bous encaixonats.” / “No, no vull que continuen celebrant-s’hi bous embolats i bous encaixonats.”
La consulta, que va desenvolupar-se amb normalitat, es tancà amb la participació d’un total de 2.571 persones (el 40% del cens), els vots de les quals van distribuir-se com segueix:
1.290 persones (el 50,18% dels vots emesos) hi van respondre negativament (“No, no vull que continuen celebrant-s’hi bous embolats i bous encaixonats.”).
1.281 persones (49,82% dels vots emesos) hi van respondre afirmativament (“Sí, vull que continuen celebrant-s’hi bous embolats i bous encaixonats.”).
En conseqüència, obtingué un major suport popular l’opció de la no continuïtat d’aquests festejos al municipi.
Per tot el que acabem d’assenyalar, l’Ajuntament de Pedreguer, en compliment del compromís assolit en convocar la consulta i en virtut d’allò indicat en aquesta per la ciutadania,
ACORDA
1. No autoritzar la celebració, en les festes que se celebren a Pedreguer durant l’any, dels actes taurins del bou embolat i el bou encaixonat.
A la proposta d’acord plantejada per l’equip de govern, el grup socialista havia presentat una esmena (traslladada el mateix dia del Ple als grups polítics, però no a les associacions implicades), que suposava afegir com a punt 2n de l’apartat d’ACORDS el següent:
2.- Es crearà una ordenança municipal que regule les modalitats taurines que es poden realitzar i les que no es poden realitzar; i que es consensue en les diferents entitats o associacions interessades o vinculades als actes taurins. Aquesta ordenança haurà de ser elaborada i es debatrà en plenari abans de les pròximes festes de patronals de juliol de 2017.
A propòsit d’aquesta esmena, el portaveu de COMPROMÍS, Blai Server, realitzà la següent intervenció:
En primer lloc, ens agradaria saber si la proposta d’esmena del grup socialista ha estat consultada amb les associacions directament implicades, ja que sí que han rebut el text original de la proposta d’acord i pensem que hauria estat bé saber què n’opinen.
D’altra banda, com s’ha exposat anteriorment, creiem que la via de l’ordenança no és la més convenient per donar compliment al resultat de la consulta, sobretot si la proposta, com és el cas, és la de fer una ordenança que únicament regule les modalitats taurines que se celebraran i les que no.
En qualsevol cas, la proposta en qüestió creiem que pot ser compatible amb una iniciativa que volia engegar l’equip de govern en els pròxims mesos (semblantment al que han fet altres pobles del nostre entorn, com ara Ondara i com ja havíem comentat amb alguns col·lectius). Es tracta d’elaborar, amb la participació de tots els actors implicats (i no només els vinculats als bous), una ordenança reguladora de les festes locals, que contemple tots els aspectes de les mateixes (des d’allò relatiu als actes taurins a les càbiles, les possibles infraccions, el règim de sancions, etc., qüestions que des de la Policia Local se’ns ha traslladat la necessitat de regular). I és que creiem que no té massa sentit regular específicament la qüestió dels bous, quan forma part d’un tot molt més ampli (les festes) i estretament relacionat. En conseqüència, com que la qüestió a tractar seria més àmplia i, per tant, més complexa, creiem que hauríem de preveure un major marge de temps i l’ordenança podria entrar en vigor per a les Festes de 2018 (si bé enguany ja s’aplicaria, en cas d’aprovar-se, l’acord plenari de no autoritzar els actes taurins del bou embolat i l’encaixonat). D’altra banda, considerem convenient que quede per escrit que l’ordenança que s’elabore no podrà contradir el resultat de la consulta expressat en el punt 1 dels acords.
És per tot això que us proposem de transaccionar l’esmena, de manera que el punt 2n dels acords quede com segueix:
2.- Es procedirà, amb la participació de tots els col·lectius del municipi implicats, a l’elaboració d’una ordenança municipal reguladora de les festes locals. L’esmentada ordenança no podrà contradir la voluntat popular expressada en la consulta de gener de 2017, respectarà allò expressat en el punt anterior i haurà de ser debatuda i, si s’escau, aprovada en Ple abans de les festes de Juliol de 2018.
A pesar de l’oferiment realitzat, el grup socialista decidí mantenir la seua esmena original i, per tant, es passà a votar-ne la inclusió a la proposta d’acord original, que fou rebutjada amb els vots contraris de COMPROMÍS i la CUP, el vot favorable del PSOE i l’abstenció del PP.
A continuació, es procedí a debatre l’acord plenari original adés indicat. En aquest punt, el portaveu de COMPROMÍS PER PEDREGUER realitzà la següent intervenció en el primer torn de paraula:
En matèria de participació ciutadana, un dels compromisos amb què el nostre grup va presentar-se a les eleccions del passat 2015 fou, tal com pot llegir-se al nostre programa, el d’“afegir a les iniciatives i accions ja posades en marxa des del 2011 altres, com ara, la consulta ciutadana”.
És per això que, davant d’una qüestió com la que ens ocupa hui, d’una certa entitat i al voltant de la qual s’havien configurat 2 visions oposades entre la ciutadania, l’equip de govern acordà donar veu als pedregueres i les pedregueres per tal que pogueren expressar la seua opinió i decidir directament, de manera lliure i democràtica, sobre la presència del bou embolat i el bou encaixonat a les festes locals per mitjà d’una consulta. No entenem, per tant, les reserves d’alguns grups polítics d’aquest consistori davant del que no és una altra cosa que un exemple d’exercici de la democràcia directa.
Per tal de definir l’esmentada consulta, es mantingueren reunions amb els grups polítics i les associacions directament interessades; reunions que permeteren enriquir la proposta inicial de consulta amb aportacions de naturalesa diversa (com ara l’establiment d’un mínim de participació, la celebració de la consulta al gener de 2017, la no inclusió en la pregunta del bou ‘cerril’ o la realització de millores al corral de la plaça). És evident, doncs, que hi hagué negociació i que aquesta tingué efectes directes sobre el procés de consulta.
La decisió d’habilitar la possibilitat del vot telemàtic (juntament amb el presencial) s’explica per la voluntat clara i honesta de l’equip de govern d’afavorir la participació i la representativitat de la consulta. Amb el benetés que no existeix la consulta 100% segura (ni tan sols ho són les votacions d’“urna i papereta”), i conscients de les limitacions del sistema (per la qual cosa s’habilitaren tot un seguit de mecanismes de seguretat), es volgué facilitar al màxim el vot a la major quantitat de pedreguers i pedregueres possible. I creiem sincerament que s’aconseguí, en la mesura que el doble sistema de vot habilitat permeté (perquè així pogué haver-ho observat qualsevol persona que s’apropà als punts de votació) el vot de persones de totes les edats, de persones malaltes o amb mobilitat reduïda, de persones empadronades a Pedreguer però temporalment fora (de viatge, per feina, per estudis, etc.), etc., cosa que hauria resultat molt difícil, si no impossible, en cas d’haver optat únicament pel vot presencial.
La votació, que tingué lloc entre els dies 9 i 15 de gener, va desenvolupar-se sense cap incidència remarcable i es tancà amb una participació de més de 2.500 persones (el 40% del cens), el que evidencia, d’una banda, l’interés que despertava la qüestió entre la ciutadania (i per tant, justifica que fóra sotmesa a consulta popular), i de l’altra, l’assoliment d’un dels objectius de la consulta, ço és, que la major quantitat possible dels veïns i veïnes del nostre poble pogueren dir la seua al respecte.
Certament, la consulta no ha estat perfecta. D’una banda, perquè, com he dit adés, no podia ser-ho: no existeix la votació 100% segura. D’altra banda, perquè hi ha hagut aspectes millorables: per exemple, la conveniència d’habilitar la interfície de votació en més d’un idioma, la de deixar més marge de temps per al debat de les diverses opcions existents o una major clarificació prèvia dels aspectes informàtics. En aquest sentit, fem autocrítica i ens comprometem a mirar de polir aquests detalls del procediment de cara a futures consultes (que no dubteu que n’hi hauran).
El que pensem que resulta inqüestionable és que la decisió que adoptarà ara l’Ajuntament per mitjà d’aquest acord no és el fruit de cap ocurrència ni de les fòbies o les fílies personals de cap dels regidors i regidores ací presents, sinó la resposta a un mandat popular, certament no vinculant, però si determinant i més legítim del que hauria estat qualsevol decisió presa sense la prèvia celebració de la consulta.
I és que convé tenir present que la desenvolupada el mes passat ha estat la primera consulta ciutadana celebrada a Pedreguer. Per primera vegada, i sense estar-hi obligat per cap llei, l’Ajuntament del nostre poble ha sotmès una qüestió d’interés general a la lliure decisió democràtica del conjunt dels veïns i veïnes. Entenem que això no càpiga en el cap d’alguns, però pensem que és una prova més que evident del compromís del nostre grup amb les polítiques participatives i el govern ciutadà. Aquells que ara donen lliçons, farien bé de no oblidar que ni amb els uns ni amb els altres al govern municipal s’ha dut terme cap iniciativa comparable a aquesta.
Per tot el que acabem d’expressar, i per respecte a la voluntat popular expressada en la consulta, el nostre grup votarà favorablement a la proposta d’acord.
En el segon torn de paraula, el nostre portaveu respongué també a algunes afirmacions realitzades pels grups de l’oposició, insistint en els següents aspectes:
1. Que sí que hi hagué diàleg, debat i negociació al voltat de la consulta, tant amb els grups polítics com amb les associacions interessades. En aquest sentit, per exemple, s’acordà en les converses mantingudes excloure el bou “cerril” de la consulta i realitzar millores al corral de la plaça; també s’acordà l’establiment d’un mínim de participació (que uns col·lectius demanaven que fóra del 50% i altres que no n’hi hagués; finalment s’establí en el 25%), la celebració de la consulta al gener i no al desembre, etc.
2. Que resulta sorprenent que des d’alguns grups s’accepte el resultat de la consulta, però es rebutge el procediment: allò coherent no seria rebutjar també el resultat, si es creu que el procediment no ha estat el correcte?
3. Que és radicalment fals que la consulta celebrada haja estat “il·legal”, com s’afirmà des del PP, en la mesura que s’ha fet seguint l’informe de l’Agència Estatal de Protecció de Dades i l’assessorament de la Secretaria Municipal. D’altra banda, cal tenir ben present que cap membre de l’equip de govern tingué accés a dades sobre resultats provisionals. Únicament pogueren conéixer, com el conjunt de la ciutadania perquè així es mostrava al mateix web de la consulta, les dades en temps real de participació (nombre de vots emesos i percentatge sobre el total del cens).
Finalment, el mateix regidor de Participació, per tal de cloure el debat, manifestà el compromís de l’equip de govern per continuar avançant en la línia de la participació ciutadana. En aquest sentit, afirmà que l’equip de govern treballarà en els pròxims mesos per tal d’elaborar una ordenança reguladora de les festes locals i un pla municipal de participació, la redacció dels quals estarà oberta a la ciutadania. En el primer es regularan tots els aspectes relacionats amb les festes que tenen lloc anualment a Pedreguer, sempre en compliment del resultat de la consulta ciutadana del passat mes de gener, i en el segon tots els mecanismes i procediments de transparència i participació popular, incloses les propostes de millora que puguen plantejar-se en relació amb les consultes ciutadanes.
L’acord fou aprovat amb els vots favorables de COMPROMÍS i CUP, l’abstenció del PSOE (fent gal·la, doncs, d’un gran respecte per la voluntat popular) i el vot en contra del PP.
4. Informes d’Alcaldia.
Es procedí llavors a la lectura dels noms de les persones víctimes de violència de gènere a l’Estat espanyol des de l’últim Ple:
- 30/12: Mónica C., 42 anys, La higuera (Gran Canaria) -no oficial-.
- 01/01: Matilde Teresa de Castro Hernández, 40 anys. Rivas Vaciamadrid. Amb ordre de protecció activa.
- 01/01: Estefanía, 25 anys, Madrid. Deixa orfe un menor d’edat.
- 10/01: Nom i cognooms no coneguts, 92 anys, Portugalete (Biscaia) -no oficial-.
- 14/01: Blanca Esther Márquez Andrés, 48 anys, Burlada (Navarra).
- 15/01: Toñi García Abad, 33 anys, Huércal (Almería).
- 18/01: María Ángeles Prieto Ramos, 77 anys, Madrid -no oficial-.
- 27/01: J.D.L.M., 40 anys, Seseña (Toledo), deixa orfe un menor d’edat.
- 29/01: Virginia Ferradás Varela, 55 anys, O Carballino (Ourense).
- 03/02: Aramis Valdominos Dávila, 1 any -no oficial-.
- 05/02: Cristina Martín Tesorero, 38 anys, Mora (Toledo); deixa òrfena de 5 anys.
- 01/02: Carmen González Ropero, 79 anys, Súria (Barna).
- 11/02: Laura Nieto Navajas, 26 anys, Seseña (Toledo).
- 13/02: Ana Belén Ledesma, 46 anys, Daimiel (Ciudad Real).
- 13/02: Ana, filla de la parella anterior, 18 anys -no oficial-.
- 19/02: Margaret, 79 anys, Campello (Alacant).
- 20/02: Mª José Mateo García, 52 anys, Redondela (Pontevedra).
- 21/02: , 34 anys, Santa Perpètua de Mogoda (Barna), amb ordre d’allunyament.
- 21/02: Gloria Amparo Vásquez (València), en investigació.
- 21/02: Dolores Correa, 49 anys, Gandia, en investigació.
- 22/02: , 91 anys, Villanueva del Fresno (Badajoz).
A continuació, l’alcalde enumerà el seguit d’actes programats durant el mes de març, per tal de celebrar el Mes de la Igualtat:
- Dia 2: mani de la Xarxa de Dones a Dénia (19,30 h).
- Cap de setmana del 4-5: Poblat de la Igualtat a Pedreguer.
- Dia 10, per alumnes de secundària: conferència Ús i abús de la imatge de la dona als mitjans de comunicació.
- Dia 25: partida de pilota de dones per començar l’Esport en Primavera.
Seguidament, informà dels següents aspectes:
- Recentment el conjunt del cos de Policia Local ha estat distingit per Guàrdia Civil per la col·laboració en la lluita contra els robatoris en cases rurals. Al seu torn, Antonio Cantó Tomàs ha estat reconegut per la Policia Nacional per la seua col·laboració en la lluita contra la droga a la comarca.
- El dissabte 14 de gener, els regidors de Participació Ciutadana i el d’Hisenda van participar com a ponents en uns jornades de participació ciutadana organitzades per l’Ajuntament de Bellreguard amb una xarrada-debat sobre pressupostos participatius i l’experiència de Pedreguer.
- El dilluns, 23 de gener, al palau de la Generalitat, vam acudir a la presentació del Fons de Cooperació Municipal, que assigna a Pedreguer 102.000 €, que hauria de completar-se amb 102.000 € més assignats per la Diputació, com sí han fet les de Castelló i València.
- El divendres 27 de gener, es va signar per la vesprada el conveni de cessió de la Finca del Campell per part del secretari d’estat de Sanitat; el conveni ja ha estat retornat a l’Ajuntament amb la signatura de la ministra de Sanitat.
- El dimecres 1 de febrer, a Benigembla, es va fer la junta de la MASSMA, en què, entre altres coses, es van aprovar els pressupostos, i es va aprovar per unanimitat una moció en què es declaren essencials els serveis socials bàsics.
- El dissabte 4 de febrer, dins la programació de les festes de Sant Blai, es va fer, per primera vegada al País Valencià la Supercopa de Llargues, modalitats de ratlles, entre els equips de Sella i Parcent.
- El dimecres 8 de febrer es va formalitzar davant notari la compra de la nau del carrer Col·legi, per tal de destinar-la en un futur a museu, i possiblement biblioteca. Com ja es va informar, el cost ha sigut de 207.000 € (pagats amb allò ingressat per la parcel·la venuda de Borissa i amb romanent de la partida de museu).
- El dilluns 13 de febrer, a València, vam assistir a l’assemblea d’usuaris de la demarcació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, on Pedreguer va entrar a formar part, com a usuari d’abastiment, del Consell de l’Aigua de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, dintre una candidatura unitària formada per l’Ajuntament de València, Aigües Municipalitzades d’Alacant, Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (València), Consorci d’Aigües de la Marina Baixa, ajuntaments de Castelló, de Sagunt, de Cocentaina, de Pedreguer i d’Altea.
- El dimecres, 15 de febrer, regidor d’Interior, el cap de Policia i un membre de Protecció Civil, vam participar en una reunió convocada pel diputat d’Emergències a Dénia, amb els bombers, per tractar temes de prevenció d’incendis i preparació de plans d’emergència.
- El diumenge, 19 de febrer, vam estar a València el regidor d’Educació i jo mateix, a la presentació de la MICE, 5a Mstra Internacional de Cinema Educatiu, en qualitat de representants d’una de les seues d’aquesta edició, el nostre poble. Durant tota aquesta setmana hi ha projeccions a Pedreguer.
- Comissió sobre els Valors Cadastrals: es convocarà per al dimecres 1 de març a les 20,00 h. L’encarregat d’elaborar l’estudi ens el lliurarà la setmana que ve.
- L’exposició del PAI Oquins va acabar el 8 de febrer. Ara estem pendents de la contestació de les al·legacions.
5. Mocions, precs i preguntes.
La regidora de Serveis Municipals i Obres Públiques, Victòria Simó, respongué un parell de preguntes de l’oposició.
I sense més afers a tractar ni precs ni preguntes, va cloure’s la sessió.