Article del portaveu Sergi Ferrús al CANFALI del dissabte passat:

“Amb aquest Govern de Zapatero, lamentablement, la Democràcia està en un seriós perill” (de Cospedal dixit). És graciós, per dir-ho suau, que aquestes paraules isquen de la boca d’un polític del PP.

De democràcies de baixa qualitat i segrestades sabem molt per aquest País Valencià, Levante feliz, gràcies sobretot al bon fer dels polítics d’aquesta dreta tan civilitzada que representa la senyora de Cospedal.

Des de fa molts anys hem vist com entenen la política i quins apetitosos fruits els ofereix aquesta manera de practicar-la; mantenen tota una comunitat emmordassada aplicant amb seny tres principis:

•    acaparar el màxim de vots captius i agraïts (reconegut pel mateix Carlos Fabra: “Jo no sé la quantitat de gent que hauré col·locat en 12 anys…”);
•    ocupar amb gent de confiança els llocs intermedis de decisió (només dues perles en Educació: “UGT ha denunciat en reiterades ocasions aquesta “conducta antidemocràtica de l’Administració educativa que té com única finalitat el control polític de la Inspecció Educativa i la submissió expressa, dòcil i servil dels seus membres”; “El llistat de noms revela un aparell creat per afinitat al PP entre els quals figuren inspectors com el germà de la presidenta de les Corts, la neboda d’un director general d’Educació, diverses esposes de càrrecs públics i una tirallonga de militants, regidors i ex dirigents sindicals afectes”);
•    enverinar l’opinió de la ciutadania amb el ferri control dels mitjans públics (el mateix director de la televisió valenciana -dimitit després dels “servicios prestados” ha rebut regals de la trama corrupta de Correa), que han acabat per ser un alumne avantatjat del pretèrit NO-DO.

Aquesta ha de ser, doncs, la democràcia de qualitat que ara defensa de Cospedal… Doncs aviats estem!

Si a tot això afegim el segrest a què sotmeten les Corts, on apliquen el “rodillo” per impedir que l’oposició faça la seua tasca, la política de victimisme practicada pel senyor Camps i les profundes amistats que manté amb l’aparell judicial, podem assegurar que sí, la democràcia està en un seriós perill, però, senyora de Cospedal, mire més prop de casa seua.