Pujar impostos mai ha estat una mesura que siga del gust de ningú, però, contràriament al que s’argumenta des de l’oposició, és oportuna i molt justificada.

Les dades.

La pujada està basada en un informe econòmic, que té com a principi general que es pague segons la quantitat de residus generats:

  • Al casc urbà (2.978 unitats), la taxa puja 16 €, dels 69 actuals a 85, un 23,19 %
  • Fora del casc urbà (3.080 unitats), la taxa puja 10 €, dels 88 actuals a 98, un 11,36 %
  • S’actualitzen les taxes de comerços i indústries (ara, per exemple, no es distingia entre el comerç menut i la gran superfície, pagant el mateix establiments de 25 metres i els de 1.500… o 10.000)

Per què està justificada: les condicions del servei milloren molt (com es pot comprovar més avall o en aquest enllaç): i això implica un servei més car, com bé ho han vist en altres ajuntaments on mana el PSOE, com Dénia, que ha pujat 25 € el rebut (quedant-se en 125), o Ondara, on la pujada ha estat de 22,5 (quedant en 112,5).

La nova taxa de Pedreguer, com es pot veure, queda per sota, no només d’eixos dos casos, sinó d’altres municipis de la comarca (Gata 107; el Verger, 98; Xàbia 125; Teulada, 90 i 165; Benissa, 125,2; Benidoleig, 124; Orba, 102), tot i no oferir les mateixes prestacions que a Pedreguer.

Si es mantenia la taxa sense tocar, els ingressos no arribarien a finançar ni el 40% del cost total anual (967.214,78 €, quedant un déficit de 408.122,48 €).

Amb l’anterior taxa i amb les despeses del servei es finançava un 83%; amb la proposta que s’ha aprovat fregarem el 70% (l’ajuntament assumeix, per tant, uns 300.000 del cost que no repercutirà directament en la ciutadania). Per cobrir el 100% cada unitat hauria de pagar 122,67 €.

Per què és oportuna? Difícilment es pot seguir oferint ajudes socials i estar al costat de la gent, si no hi ha ingressos. I la gent no queda desemparada: seguirà en vigor el fraccionament i: “Gaudiran d’una bonificació o reducció del 90% de la tarifa, els subjectes passius que obtinguen ingressos inferiors al salari mínim interprofessional”. Estes persones, per tant, seguiran siguent ateses, i de justícia és que els que més poden, seguisquen col·laborant més (no oblidem que no tots han facturat menys amb la pandèmia, de fet, alguns han multiplicat la facturació). I en una futura ordenança avançarem cap a la implantació de polítiques fiscals més justes, depenent del comportament diferenciat de cada veí i veïna a l’hora de gestionar els residus.

Informació sobre el nou sistema de recollida de fem.

L’objectiu prioritari de l’Equip de Govern és la sostenibilitat i la protecció ambiental. Apostem per estratègies de millora en la separació i recuperació de residus i perquè la recollida estiga orientada cap a la millora de les condicions de prestació del servei, optimitzant les rutes de recollida i l’ús d’aigua en els feines de neteja urbana. A més, es pretén que tant el nucli urbà com les urbanitzacions i el disseminat siguen zones netes per tal que Pedreguer siga una població compromesa amb el medi ambient i el futur sostenible.

El nou sistema de Recollida, que serà pioner i punter a la Comarca, va en la línia del PIR (Decret 55/2019 de 5 d’abril), les recomanacions del Ministeri de Transició Ecològica, la Directiva 2018/851 del Parlament i el Consell d’Europa (30 abril 2018) i l’ODS 12 de l’Agenda 2030 marcada per l’ONU. (Ex: Limita la proporció de residus municipals que poden dur-se als abocadors a un màxim del 10% del total; el 65% dels residus municipals haurà de reciclarse al final de la dècada…).

La implantació d’un sistema d’identificació d’usuari té dos objectius: controlar la generació de residus del veïnat, per tal de corregir males pràctiques i millorar els percentatges de reciclatge; i d’altra banda, avançar cap a la implantació de polítiques fiscals més justes, depenent del comportament diferenciat de cada veí i veïna a l’hora de gestionar els residus.

El nou sistema de recollida suposa moltes novetats:

  • La separació i arreplegada de fraccions que abans no es contemplaven, és a dir, que es recollirà per primera vegada el vidre, la fracció orgànica separada de la resta, i les cel·luloses higièniques.
  • Continuar amb la recollida porta a porta al casc urbà, però implementant un sistema d’identificació de cubells, per tal de maximitzar el reciclatge i la correcta separació de residus. Aquest sistema significarà el repartiment de cubells, dotats de xip, un per a treure la fracció orgànica al carrer, i l’altre per a la resta de fraccions. Tant els operaris, com els camions, estaran dotats de sistemes d’identificació.
  • La recollida específica porta a porta dels grans productors ‘Gran Novetat’ (bars, restaurants, empreses, etc.), donada la gran quantitat de residus que generen, es farà en horari diürn, és a dir, en horari laboral.
  • L’eliminació dels abocadors il·legals en què es converteixen els punts nets. Per aquest motiu, s’establirà un sistema d’infraestructures tancades per a la recollida dels residus pel disseminat i urbanitzacions, on s’accedirà també amb un sistema d’identificació.
  • Dotar al poble de 2 Educadors/ores Ambientals, figura que contempla el Pla Integral de Residus del País Valencià, educadors que duran a terme campanyes educatives i informatives sobre el nou sistema de recollida de residus, de les conseqüències dels nostres hàbits sobre el medi ambienti un llarg etc. Disposaran d’una oficina cèntrica per atendre el veïnat.
  • L’arreplegada dos dies a la setmana d’andròmines i restes de jardineria, previ avís a l’educador/a ambiental.

Respecte de la neteja viària, les novetats són:

  • La implantació de l’hidro-rentat de carrers amb periodicitat mensual.
  • La neteja amb equip d’aigua a pressió del mercat setmanal.
  • La neteja, també periòdica, dels carrers de les urbanitzacions.

Sobre les necessitats de personal:

  • 18 persones treballadores més els educadors ambientals, 11 persones més que ara.

Pel que fa a maquinària i vehicles, es necessita:

  • Dos camions recol·lectors, que faran el servei normal de recollida selectiva, dotats de GPS i sistema d’identificació de contenidors
  • Un camió recol·lector, també dotat de GPS i sistema d’identificació de contenidors, que farà la recollida del vidre.
  • Un camió que farà la recollida d’andròmines i residus de poda i jardineria, així com la retirada de la brutícia del mercat i Rastre.
  • Un equip d’aigua a pressió per a l’hidro-rentat dels carrers.
  • Una agranadora per a les urbanitzacions.
  • Una agranadora per al casc urbà.
  • Una bufadora elèctrica insonora.
  • Carros de neteja per al servei d’agranada manual de carrers.

El sistema de recollida porta a porta al casc urbà, així com el sistema de recollida del disseminat, comportarà l’adquisició de:

  • 11 àrees d’aportació tancades i vigilades, amb control d’accés, que s’ubicaran a les urbanitzacions i a diferents zones del disseminat. El servei contempla la construcció i adequació d’aquestes instal·lacions.
  • 54 contenidors de 1100 l. de reforçament per a festes.
  • 290 contenidors amb rodes per a edificis i àrees d’aportació.

Sobre la tecnologia, es necessitarà un sistema d’identificació d’elements de dispositiu de residus per tal d’assolir els objectius de gestió i control exposats als plecs, i que requeriran:
Sensors electrònics vinculats a unitats familiars.
Equips de lectura d’aquests sensors.
Elements de comunicació que transmetran les lectures realitzades cada nit a una base de servidors centrals.
Els mateixos servidors centrals, que recepcionaran i emmagatzemaran tota aquesta informació.
I el programari necessari per a la gestió d’aquesta informació.

Sobre el superàvit i el romanent.

Finalment hi ha veus irresponsables que, de manera populista i demagógica, demanen que no es puge res i es cobrisca eixa despesa amb el romanent que sortosament té l’Ajuntament (i que hi ha gent a qui li sembla fatal això).

Com va explicar l’Alcalde Sergi Ferrús al ple (https://youtu.be/Gbu6HFbEmSs) això no es pot fer: el romanent no es pot emprar per pagar la despesa de la recollida de fem: els romanents o el superàvit no es poden destinar a pagar contractes de llum, de residus o del que siga, ja que eixos contractes han d’estar contemplats a 1 de gener al pressupost anual amb cobertura financera -no s’hi val dir: ‘no, posem la meitat i més avant ja injectem romanent’; no va així. Si a 1 de gener no hi ha consignació pressupostària per eixa despesa, el contracte seria nul; el romanent serveix per a inversions que es poden postposar o per a injectar en situacions d’emergència com per exemple la que estem vivint, i que ens permet incloure en eixos quasi 650.000 euros que portem aportats en despeses socials i de foment de l’ocupació i fer les modificacions de crèdit que estem fent per poder pal·liar en la mesura del possible les conseqüències d’aquesta crisi sanitària.

[Podeu trobar el ple sencer en este enllaç]