Amb 7 vots a favor (Compromís, PSPV i AIXA) i 6 en contra (PP) es va aprovar ahir, dimecres 11 de juny, la moció presentada a Pedreguer pel dret a decidir en referèndum el tipus d’Estat que volem.

Transcrivim la intervenció del nostre portaveu, Sergi Ferrús:

La urgència de la moció i del ple extraordinari ve donada per la pressa que els seus capos s’han donat per portar endavant tot el procés… Hem de pensar que volen coronar Felip el 19 de juny (aniversari de la crema de Xàtiva per part del Felip anterior, per cert!!!): si esperem al ple ordinari, aquesta moció arriba tard… Però si els preocupa el que ens pot costar aquest exercici de democràcia, no patisquen, els anime a renunciar, com farem nosaltres, als 65 € d’assistència i donar-los a qui vulguen (cova del comte). Però la veritat és que no crec que diguen res al respecte aquells que accepten sense immutar-se que el dia 19 es convoquen senat i congrés per coronar l’hereu del franquisme o que hui mateix celebren a Corts un ple a porta tancada per decidir una cosa dubtosament constitucional, l’expulsió d’una diputada elegida pel poble, Mònica Oltra…
Compromís votarà a favor d’aquesta moció perquè l’abdicació del Borbó no tan sols posa en evidència l’escassa actitud democràtica del pp i psoe, sinó que deixa ben clar quines són les prioritats socials d’aquesta gent que ens governa. Cal recordar que Joan Baldoví, diputat de Compromís al congrés, ha sigut el primer diputat de la cambra en demanar, hui mateix, a través d’una proposició no de llei, que tots els càrrecs públics i representatius de l’estat espanyol, inclosa la prefectura de l’estat, siguen designats mitjançant elecció dels ciutadans, la mateixa proposta que portem hui a la sala de plens de Pedreguer, per tal de fer palesa la voluntat dels veïns i veïnes de la nostra vila a decidir lliurement en referèndum la forma d’estat en la qual vivim…. [extracte de la intervenció de Baldo: “El debat no és ara si monarquia o república, el debat és ara de democràcia: que es permeta al poble parlar en referèndum. Però quan no es deixa a la gent que decidisca i se censuren portades, és que alguna cosa fa olor de podrit al Regne d’Espanya”]
Pensem que ara és el moment, tot i la cerimònia de la confusió que han orquestrat: organitzada i preparada pels poders establerts d’un estat que cerquen perpetuar-se al poder. Una abdicació que coincideix en el moment en el qual la societat començava a prendre consciència dels resultats d’unes eleccions que deixen a PP i PSOE en una situació greu. Una abdicació que coincideix amb la demanda de part dels ciutadans de l’estat de poder decidir sobre el seu futur com a poble.

Una altra raó per la qual el meu grup votarà a favor de la moció és perquè un dels objectius del BLOC, com marca en els seus estatuts és “la participació en una Europa dels pobles, unida, federal, democràtica i plural”. Per això, entre altres coses, estem d’acord amb la moció, però, a més, els nostres estatuts també estableixen com a primer objectiu “l’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història”. Per això, pensem que aquesta possibilitat de poder decidir en referèndum la forma de l’estat podria ser un primer pas per arribar a l’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià. Com? Afegint a eixa hipotètica i necessària reforma de la constitució una sèrie d’esmenes: eixa reforma de la Constitució inclourà, necessàriament, a banda del canvi de model d’Estat actual, la reforma de l’article 2 (fent menció expressa al dret de les federacions a assolir la plena sobirania nacional mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació), la supressió de l’apartat 1 de l’article 145 (“En cap cas s’admetrà la federació de comunitats autònomes.”) i del punt de l’article 8 que fa referència a la funció de les forces armades de “defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”.

Parlen vostès de legitimitat, d’un 90%. Però no és la realitat: segons les darreres eleccions només un apoximat 40%, si comptem només els dos grans partits, els donen suport. No pot ser que es pense que es té patente de corso durant 4 anys… no respecten els ciutadans. Precisament pensem que aquesta conjuntura, el disposar d’eixa majoria irreal, els ha fet precipitar tot aquest procés. Una recent enquesta parla d’un 62% de persones que voldrien ser consultades per la forma de govern. “El desdeny del president (“el que vulga la República que intente canviar la Constitució”); el tancament de files del PSOE amb la Monarquia; l’obstinació en legitimar el Príncep amb una majoria parlamentària del 90% que, per irreal, es distancia més de l’opinió ciutadana, generen desconfiança. S’imposa la sospita que els dos grans partits sempre es posaran d’acord per posar barreres al creixement d’altres competidors, per defensar el model d’Estat (la Monarquia enfront de la República) i l’organització territorial (nacional enfront plurinacional), perquè el poder executiu prevalga sobre els altres poders, per banalitzar la qüestió de la corrupció. L’agenda reformista hauria de començar per obrir el joc -és a dir, l’espai i els mecanismes de representació-, sense por a passar del bipartidisme imperfecte a pluripartidisme real; per garantir la separació de poders; per assumir el caràcter plurinacional d’Espanya; per redistribuir el poder de manera més eficient, resolent el desajust d’un sistema molt descentralitzat en la despesa i molt poc en la decisió política; per desenvolupar la cultura de la funció pública i la defensa d’un Estat de benestar en risc; per trencar la promiscuïtat entre política i diners (no hi ha corrupte sense corruptor); en suma, per tornar a la política. Escudar-se en el fatalisme econòmic -no hi ha alternativa- i evitar el debat i la negociació convertint en jurídics problemes que són polítics, deslegitima als governants i lesiona a la justícia. Tota reforma de veritat afecta el repartiment del poder. Els que el tenen es resisteixen. “Tot seguirà igual”, ha dit la reina Sofia, que potser capte millor que altres les inèrcies del sistema. Només que si tot segueix igual, acabarà fatal.

En el segon torn de paraula va afegir:

Per resumir el debat, la monarquia és un anacronisme i una prova evident de desigualtat: ara estan parlant d’aforar al rei… més desigualtat encara… s’han de sepultar, es veu, Corines i elefants… Puc abdicar el meu ofici en la meua filla? És decent que una xiqueta de 8 anys, només per ser la filla de qui és, cobre 12 o 13 vegades el salari mínim?
Vull aprofitar per felicitar per la seua coherència als socialistes de Pedreguer: coherència que no és la del PSOE. Sí la del PP (estan a favor de la desigualtat, no debades encara no han condemnat el règim assassí d’aquell que va nomenar el rei, Franco)
Per acabar, una reflexió: la majoria del consistori (jo crec que tots: només els que tenen més de 56 anys han votat eixe anacronisme, hui som un 64% de gent els que no vam poder votar-ho!!) ni tan sols hem votat eixa constitució ni eixe rei… I si ens deixen expressar-nos? 22 milions de persones!
Pel que fa a la importància o no dels temes a tractar que el senyor Ferrer ens retrau: tenim mil exemples de coses a debat, amb una importància molt relativa (petició que va fer el pp per tal que el senat debatira la protecció de l’anomenada festa dels bous; o el debat en corts de la utilització del terme paísos catalans, etc…. tot molt important i que ens costava un pastó). A més, ens permetrà que decidim com a equip de govern quins temes es tracten i quins no, sobretot si no deixem de banda els problemes del dia a dia i el bon funcionament d’aquest ajuntament: altra cosa seria que férem com feien vostès: deute per les orelles, proveïdors sense cobrar, atur pujant sense parar i vostès gastant-se els diners, per exemple, en fer estudis d’heràldica per més de 5.000 €. El president Rajoy, i amb ell tot el ramat que pastoreja, ens reclamen que no fem política menuda. Política menuda és recórrer al TC un Estatut plebiscitat pel poble català només amb la intenció de guanyar vots al PSOE. ¡Política menuda és fer una campanya amb falques publicitàries a Andalusia excitant l’animadversió contra Catalunya! ¡Política menuda és afirmar que Endesa serà alemanya abans que catalana! ¡Política menuda és obstruir la renovació de magistrats amb el mandat constitucional caducat per fer que la sentència sobre l’Estatut fos política i negativa! ¡Política menuda és votar contra el reial decret que impedia la intervenció d’Espanya el maig del 2010 perquè es cremara Zapatero! Això sí que és política menuda! Política de la qual ara es deriva el que se’n deriva. Ja sé que no tot és culpa seva, ni tan sols de l’Estat, però no es pot reclamar a ningú amb autoritat moral que es faça política amb majúscules quan el que està passant és fruit de tanta política menuda. De molta més gent? Sí, però sobretot o principalment del PP.

[Ferrús va voler deixar constància de l’ús que va fer per la seua argumentació d’escrits de Josep Crespo, Josep Ramoneda i Duran i Lleida]