Reflexions al voltant dels pressupostos d’enguany (o de com l’exclusiva de la “progressia” no la té ningú)
Arran del ple sobre pressupostos del divendres passat, en alguns cercles del poble s’estava a l’expectativa del vot nacionalista, per tal de tirar-se a “degüello” en cas d’haver-se aprovat els pressupostos amb els nostres vots: ens sorprèn la memòria curta i selectiva que hi ha en aquests cercles: sovint s’oblida que des del 2003 (coincidint amb l’eixida del nostre grup de l’alcaldia i si exceptuem els de 2004, que el PSOE va haver de prorrogar, com enguany: és curiós llegir la crònica, per veure semblances i diferències) els pressupostos a aquest poble han deixat de presentar-se abans d’acabar els exercicis anteriors, el recurs al préstec ha anat pujant exponencialment i tindre un romanent de tresoreria positiu s’ha convertit en una mena de llegenda urbana… No hem d’oblidar que els pressupostos tenen molt poc marge d’execució i tots s’assemblen més o menys: o no és cert que les partides dels darrers tres pressupostos són pràcticament les mateixes que les que apareixien a l’anterior legislatura? No són pràcticament les mateixes que les del darrer any d’eixa legislatura, d’aquell pressupost que de manera tan rocambolesca es va aprovar amb els vots del PP i AIXA? Això sí, els ingressos en aquella època eren més alts… cosa que no es va traduir en romanents positius: mala gestió denota això. Ans al contrari, el primer que es va haver de fer el primer any d’aquesta legislatura va ser aprovar (amb el vot en contra del nostre grup) una modificació de crèdit per pagar despeses de l’anterior equip de govern.
Ara es posa el crit al cel per l’endeutament quan en aquesta sala els 13 regidors van votar a favor de demanar un préstec de més d’un milió tres-cents mil euros per al pavelló… I encara es va poder suavitzar una mica, en acceptar-se l’esmena del BLOC demanant que s’intentara buscar abans altres mesures de finançament com la venda de solars municipals.
I encara més: els mateixos que tant pontifiquen sobre l’endeutament no van dubtar en aprovar o deixar aprovar reconeixements extrajudicials de crèdit o modificacions de crèdits, que són els causants últims dels romanents negatius d’ara.
Per acabar, volem deixar patent que el nostre grup no vota en funció de qui siga el que presenta les coses, sinó en funció de la reflexió duta a terme al si del col·lectiu i en funció d’allò que pensem que és millor per a Pedreguer. Evidentment, com en qualsevol altra faceta de la vida, ens podem equivocar, però no se’ns podrà negar que intentem presentar alternatives i no votar “no” només que per què sí… I no dubten que ja fa temps que haguérem assumit responsabilitats de govern si poguérem disposar d’un equip amb qui confiar i amb qui treballar de valent i això, ara per ara, no és possible, ni a l’esquerra ni a la dreta …