Arran de les notícies llegides avui a la premsa, us deixe el discurs íntegre que vaig llegir ahir, 9 d'octubre a la Glorieta del País Valencià de Dénia, en ocasió del 9 d'octubre (tambéel podeu trobar a la secció Documents, per si voleu descarregar-lo).
Entre altres coses, perquè res millor que llegir l'original per a estar ben informats. Tant Levante com Las Provincias fan un bon seguiment de la notícia, però es colen algunes afirmacions no massa literals (El Bloc compara a PSOE y PP con el islamismo radical por sus ataques al mural del Rey; Ferrús se refirió al presidente de la Generalitat, Francisco Camps, al que tildó de "prepotente, cínico y malasombra"; "…se refirió a los 300 años de ocupación española…"…). Es comprèn, perquè interessa fer titulars que atraguen l'audiència.
Aquest és el discurs:
Bon dia.
Des del BLOC de Pedreguer agraïm als companys de Dénia la invitació que ens han fet per a participar avui a aquest acte de celebració del 9 d’octubre. I especialment per ser precisament enguany, quan fan 300 anys de la batalla d’Almansa i de la pèrdua dels nostres furs.
Vaja per davant el fet que a mi, personalment, aquest tipus d’actes no em produïen ni fred ni calor. Considerava que, tot i ser importants per a algunes persones, no deixaven de ser brindis al sol i una ocasió per a alliberar una miqueta d’adrenalina i orejar els símbols propis.
Però, ves per on, enguany crec que aquest acte té més sentit que mai, no sols pel tricentenari de l’ocupació borbònica, sinó sobretot pel caire centralista i espanyolista que estan exhibint i potenciant tant el govern central com el valencià. Que servisca, almenys, com un “toc d’atenció” a aquests polítics; que sàpien que molts milers de ciutadans ens sentim ofesos i injuriats per raons de molt més pes que una foto girada del revés; per fets delictius que no mereixen l’actuació immediata de cap fiscal; per coses com:
•les famoses actuacions del fiscal general, perseguint als cremadors de fotos, quan des de les ones dels bisbes s’ha arribat a acusar al Rei de colpista i no ha passat res;
•la nul·la política normalitzadora del govern valencià: està celebrant-se ara un excel·lent aparador a Frankfort per a donar a conéixer els nostres autors i l’ínclita Generalitat ni s’ha immutat;
•segons la marxa que porta la normalització a l’educació tardarem només 100 anyets en tenir-la totalment normalitzada; possiblement quan celebrem els 400 anys de resistència;
•el nostre president proposa que es done una assignatura en anglés quan hui per hui seria impossible que es donara en una de les llengües oficials, en valencià;
•el 27 de setembre ens assabentàvem de que TV3 tenia 10 dies de vida al nostre país; Canal 9, que no acompleix una de les seues lleis, la de normalització, serà la nostra finestra única d’informació en valencià; males notícies, doncs;
•ací prop, el portaveu del BLOC a Ondara, Xavi Pons, té problemes amb la guàrdia civil per prlar en valencià;
•a Mislata, el company Santi Rosado és agredit per membres d’Espanya 2000;
•a València, uns energúmens de Coalició Valenciana, intenten boicotejar, amb desperfectes inclosos, la inauguració d’una exposició de l’Institut d’Estudis Catalans;
•a Torrent, l’Ajuntament prohibeix el Correllengua, per considerar que la flama podria ser perillosa.I així, un munt de coses més. Però en aquests casos ningú no s’estripa la vestimenta ni arma la de Déu és Crist. La Justícia permet actuar, sense dir res, a grups que fomenten i practiquen la violència i els partits estatals no condemnen res tampoc i deixen fer: ja sabem que per al PP hi ha “radicals” bons i “radicals” dolents; només cal veure amb quina mena d'elements fan les seus manifestacions, amb banderes preconstitucionals i individus com Ynestrillas.
Però és que s’acosten eleccions i ara toca jugar a veure qui és més espanyol, més monàrquic o qui s’estima més la bandera. No està malament, perquè així demostren clarament el que tots sabíem: que tant al PP com al PSOE els marca l’agenda Madrid, com bé hem pogut comprovar amb les reaccions d’ambdós partits davant l’aprovació pel ple de Pedreguer de la moció a favor de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”. Impagables han estat algunes de les declaracions dels polítics d’eixos partits: mentre el secretari comarcal del PSOE reconeixia clarament que ‘‘el PSOE somos un partido españolista…”, el senyor alcalde del PP de Pedreguer no deixa de repetir a tort i a dret que “creu que la moció pot constituir delicte i que hauria d’actuar d’ofici el fiscal i aplicar responsabilitats penals als regidors que la van votar afirmativament”. Delicte exercir un dret reconegut per la Constitució i per l’ONU! Delicte la llibertat d’expressió i el dret dels pobles a demanar l’autodeterminació! Quina tristor haver arribat en un suposat estat democràtic a haver de pensar-se dues vegades la cosa abans de fer un dibuixet… I després parlen dels musulmans!
De tota aquesta exageració, almenys podem treure dues coses clares: que alguna cosa falla en aquesta democràcia i que no hi ha temes tabús, ni la corona ni la Constitució són sagrades i és bo que es debatisca.
Mentrestant, a casa nostra, el PP deixa morir d’inanició els serveis públics, amb la pitjor sanitat de l’estat i l’ensenyament sota mínims, amb barracons, sense especialistes, amb un munt d’alumnes per grup i subvencionant a la privada; monten el show amb un estatut infumable de la maneta del PSOE; es burlen de nosaltres amb el finançament, els peatges o la línia de tren València-Dénia, però, això, sí, aconsegueixen que siguem líders en deute, mentre s’embarquen en projectes faraònics de dubtosa rendibilitat (econòmica, perquè propagandística i electoral ja hem vist que en té, i molta): valga com a botó de mostra la “Ciudad de la Luz”, on hem de pagar a les productores de cine perquè la facen servir!
Però sembla que res d’açò va amb ells: la setmana passada, a les Corts, una diputada de Compromís li feia al senyor Camps una pregunta sobre la situació del tancament de la TV3 i el senyor president, amb l’estil genuí del PP, prepotent, cínic i “malasombra” li va contestar alguna cosa semblant a que
“era tràgic que una diputada valenciana fera una pregunta sobre una emissora d’altra comunitat”.Doncs no, senyor Camps, el que, més que tràgic, és patètic és que el màxim representant de tots els valencians siga incompetent en la llengua pròpia d’aquest país, el que és surrealista és que la senyora alcaldessa de València no en solte una en valencià, el que és de jutjat de guàrdia és que el seu govern malbarate contínuament els serveis públics, el que és de teatre bufo és que el govern es dedique a tancar televisions incòmodes (al més pur estil del veneçolà Chávez), com ara TV3 o fa ben poc Infotelevisió a Ontinyent…
Davant de tot açò, no puc deixar de pensar en una reflexió que fa poc em va enviar un bon amic, un col·lega ja jubilat que es dedica a filosofar i que escrivia: “Realmente, cada vez se fortalece en mí más un cierto pesimismo antropológico de tipo hobbesiano. ¿Será irremediable o es posible y deseable una nueva inocencia?” Jo vull ser optimista, perquè veig que tenim raons per ser-ho, sobretot veient el capital humà de què disposem, les ganes de treballar de la gent jove que ens dóna suport i perquè el nostre poble, el País Valencià, no es mereix el desficaci que estem vivint.
Moltes gràcies i salut.