Des de Compromís per Pedreguer valorem positivament l’acord signat el passat dijous entre els ajuntaments de Pedreguer i Xàbia (en paral·lel al subscrit entre Xàbia i la Comunitat de Regants de Pedreguer) per tal de garantir el subministrament hídric de la població xabienca a canvi del pagament d’un cànon i la condició d’assegurar la cobertura de les necessitats del municipi de Pedreguer. El conveni solidari permetrà pal·liar els problemes hídrics de Xàbia (i, possiblement també, d’altres poblacions veïnes), alhora que possibilitarà que Pedreguer amortitze la inversió feta en la canonada de connexió amb els regants per a l’abastiment municipal, fruit de la previsió de l’anterior equip de govern i la qual es troba en ple funcionament des del mes de juliol.
L’aigua és un bé vital, un recurs imprescindible per al desenvolupament de la vida humana, raó per la qual assegurar-ne una correcta gestió ha de ser una prioritat política de primer ordre. Més encara en territoris com la nostra comarca o el País Valencià, caracteritzats per una clima poc generós en matèria hídrica i que, a més, pateixen les conseqüències d’un excés de consum, especialment sagnant precisament en els mesos més problemàtics, els de l’estiu.
Una bona gestió dels recursos hídrics ha de complir necessàriament una sèrie de condicions, entre les quals podem destacar, entre d’altres, la solidaritat, la responsabilitat i la previsió. Solidaritat, i col·laboració, per tal com es tracta d’un problema compartit i no exclusiu d’un o d’uns pocs municipis. Responsabilitat en la mesura que la importància del recurs natural en qüestió exigeix que se’n faça un aprofitament organitzat, assenyat i conscient, fugint dels excessos i de la improvisació. Front a aquesta, justament, cal també actuar amb previsió, teixint estratègies a mitjà i llarg termini, ja que el del dèficit hídric és un problema crònic i no puntual.
L’acord signat entre Pedreguer i Xàbia pensem que se situa precisament en aquestes coordenades, en superar l’àmbit estrictament municipal i atendre la difícil situació xabienca de manera solidària; en fer-ho de manera racional i sensata, assegurant uns cabdals màxims, la cobertura de les necessitats hídriques de Pedreguer i l’amortització de la inversió realitzada per l’Ajuntament, i en tenir l’acord una vigència de 15 anys, és a dir, relativament dilatada en el temps.
Podem estar, doncs, satisfets per l’acord signat i, a Compromís per Pedreguer ho estem: com han dit els alcaldes signants, podem entendre’l com un primer pas en la recerca d’una solució global al greu problema de l’aigua que pateix la nostra comarca. Som conscients, però, que aquesta no és, ni de bon tros, una solució definitiva i per això ens comprometem a continuar treballant-hi, juntament amb la resta de municipis de la comarca i les institucions supramunicipals implicades. Si no ho fem, si no trobem la manera superar la confrontació estèril (les inútils “guerres de l’aigua”), massa freqüent fins ara, i substituir-la per la col·laboració en benefici comú a nivell comarcal, o inclús supracomarcal, per la configuració acords amplis i amb perspectiva, ens espera, a totes i tots, un futur ben negre.