POSICIONAMENT DEL BLOC DAVANT L’INICI DEL CURS ESCOLAR 2008-2009
“El govern valencià del PP és una gravíssima amenaça per al sistema educatiu valencià. Des del BLOC seguirem treballant, com sempre ho hem fet, per aconseguir un ensenyament íntegrament públic, en valencià, democràtic, laic i de qualitat”
Comença el curs escolar 2008-2009 i des de l’Executiva Nacional del BLOC s’ha recopilat informació, s’ha analitzat la situació i s’ha elaborat un posicionament polític on apuntem algunes de les amenaces del govern popular contra el nostre sistema educatiu i oferim propostes de solució per fer possible que l’ensenyament públic valencià deixe de ser un dels pitjors gestionants de tot l’estat i es convertisca en un instrument útil per a la formació de ciutadanes i ciutadans lliures, crítics, formats i responsables.
INFRASTRUCTURES EDUCATIVES
El més cridaner dels problemes que afecten el sistema educatiu valencià és la proliferació de barracons escolars. L’hivern passat, el president del BLOC i diputat a les Corts Valencianes, Josep Maria Pañella, va preguntar al conseller Font de Mora sobre la proliferació d’aules prefabricades; el màxim responsable de l’ensenyament valencià va dir, literalment: “Entenent que barracó, segons el diccionari de la RAE de la Llengua, es defineix com a “caseta tosca”, en estos moments no hi ha instal·lació alguna d’estes característiques als centres educatius de la Comunitat Valenciana” El nostre diputat va replicar que, segons el diccionari del programa SALT, aprovat i difós per la pròpia Conselleria, un barracó és “un edifici prefabricat i provisional” i d’eixos, lamentablement, n’hi ha, i molts.
El curs que ara comença tindrà més de 1.100 barracons (segons la definició valenciana de la paraula) i més de 280 aules provisionals, la qual cosa afectarà milers de xiquetes i xiquets, i centenars de docents de tots els cicles educatius. Dotze anys després de la posada en marxa del Mapa Escolar de 1996, aquest no ha estat encara completat, els programes com “Creaescola” han fracassat estrepitosament i CIEGSA, l’empresa que se suposa que hauria d’haver agilitat la construcció de centres, s’ha convertit en un pou sense fons de sobrecostos i adjudicacions irregulars.
INCORPORACIÓ D’ALUMNAT IMMIGRAT I MASSIFICACIÓ
La població en edat escolar s’ha incrementat exponencialment al País Valencià, però la Conselleria sembla ser l’única que no se n’ha adonat, i l’única solució aportada ha estat un increment de les ràtios molt per damunt de la llei, la qual cosa posa en perill de la qualitat de l’ensenyament i entrebanca la tasca docent. L’increment de població, immigrada o no, ha afectat especialment l’escola pública, perquè és evident que, amb el silenci còmplice de la Conselleria, molts centres concertats han creat mecanismes – absolutament il·legals– per “filtrar” l’alumnat, i no admetre alumnat de famílies nouvingudes, o admetre’n en percentatges mínims.
Des del BLOC ja reclamàvem, en el programa electoral de la coalició Compromís pel País Valencià per a les eleccions autonòmiques de 2007, una rebaixa progressiva i efectiva de les ràtios perquè es facilite el procés d’ensenyament i aprenentatge, i davant els incompliments del govern del PP, continuarem en treballant en aquesta línia.
EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA
La gran novetat del curs ha estat la incorporació de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania en el currículum de l’ESO, una assignatura que el conseller Font de Mora i la Secretària Autonòmica d’Educació Concha Gómez van decidir, unilateralment, que fóra impartida en anglès.
Aquesta assignatura té entre els seus objectius reforçar l’esperit crític de l’alumnat i el seu coneixement i respecte dels drets humans i el funcionament de la democràcia, i és evident que des que va ser proposada pel govern central no ha agradat gens al Partit Popular. Què tindran en contra de què s’expliquen aquestes coses en les aules? Més val no contestar…
La decisió del PP valencià ha estat entorpir el desplegament d’EpC: primer, aigualint el seu contingut i retirant-ne qüestions que ells consideren “polèmiques” (per exemple, el dret de les persones a estimar-ne altres del seu mateix sexe i a contraure matrimoni, que queda fora dels continguts al País Valencià); després, propiciant l’aparició de plataformes que fan “objecció de consciència” (com si les famílies pogueren oposar-se a que els seus fills i filles reberen classes de matemàtiques o de música…); més tard, inventant-se el “treball voluntari” que ha estat rebutjat, per il·legal, pel Tribunal Suprem i, finalment, amb la proposta d’impartir l’assignatura en llengua anglesa.
Des del BLOC estem d’acord, com sempre ho hem estat, en la progressiva incorporació del tercer idioma al sistema educatiu, però aquesta no és la manera i, sobretot, no creiem que aquest siga l’objectiu que busca la Conselleria amb la introducció de l’anglès en EpC, sinó més aviat el contrari: fer que la impartició en anglès incentive les objeccions i que l’assignatura fracasse.
En diverses ocasions al llarg d’aquestes setmanes hem fet públic el posicionament del BLOC al respecte: el govern valencià ha de complir la llei, ha de permetre que l’assignatura s’impartisca amb normalitat i ha de proposar un pla complet i consensuat amb la comunitat educativa per incorporar l’anglès, però no en una assignatura solament per a la qual, a més, sembla que ni tan sols hi ha professorat suficient.
I mentrestant, el inefable PP segueix llevant diners a la pública, concertant ensenyaments no obligatoris com és el Batxillerat:
ENSENYAMENT EN VALENCIÀ
Estudiar en valencià, al País Valencià, és encara molt difícil. Com va mostrar la Federació Escola Valenciana amb xifres ben eloqüents, hi ha més demanda d’ensenyament en valencià que oferta. És a dir, que la societat valenciana està més interessada en la normalització de la nostra llengua que el govern, que és qui se suposa que hauria de promoure-la. Més de la meitat dels centres educatius valencians no ofereixen ensenyament en valencià, i aquesta proporció s’incrementa exponencialment quan ens apropem a l’ESO i al Batxillerat; en aquest últim nivell, per exemple, com que existeix la tria de modalitat, són moltíssims els casos de xiquetes i xiquets que no poden rebre les classes en valencià en algunes de les modalitats de Batxillerat.
Des del BLOC el compromís amb l’ensenyament en valencià és ferm, i per això exigim que s’incremente l’oferta fins, com a mínim, donar resposta a la creixent demanda de places en valencià, i que s’oferisca ensenyament en valencià en totes les modalitats del Batxillerat en tots els centres que les impartisquen.
CONDICIONS LABORALS DEL PROFESSORAT
La tasca docent s’ha convertit en una autèntica aventura per totes les raons anteriorment exposades (massificació, barracons etc.) però la situació es complica quan veiem que el salari del professorat només ha crescut un 2% els darrers anys, a molta distància de l’IPC; quan veiem que els equips directius valencians són els més mal pagats de l’estat; quan es comprova que els i les docents han de fer, també, tasques d’administració i serveis als centres d’Infantil i Primària o quan es constata un evident retrocés en la gestió democràtica dels centres i en la seua autonomia.
Des del BLOC reclamem que, de manera immediata, la Conselleria reprenga el diàleg amb el conjunt de la comunitat educativa, i en aquest cas amb els sindicats de manera especial, per dignificar la professió docent, per millorar les seues condicions laborals, per incrementar la transparència i la participació en la gestió dels centres, per garantir la seua autonomia pedagògica, per dotar-los de suficient personal docent (incloent-hi el de compensatòria i suport), de gabinets psicopedagògics, de personal d’administració i serveis i un llarguíssim etcètera.
Per tot el que s’ha dit, des de l’Executiva Nacional del BLOC es desitja un bon inici de curs als milers de professionals de l’ensenyament que, malgrat tot, duen la seua tasca amb dignitat i són la millor garantia de la qualitat del nostre sistema educatiu; a les mares i els pares que confien en l’ensenyament públic com el millor instrument per a la formació dels seus fills i filles a pesar dels problemes que la Conselleria, en comptes de resoldre, crea; i finalment, volem que l’inici del curs siga el millor possible als principals protagonistes del procés educatiu: els xiquets i les xiquetes, autèntica garantia de què el País Valencià té un futur esperançador.