[publicat al CANFALI d’avui a la p. 54]
Pensàvem que el Regidor d’Esports, el senyor Almiñana, ja s’havia quedat content, en aconseguir, per fi, aprovar l’adjudicació del subministrament de paviment de gespa artificial per al camp de futbol a l’empresa que treballa per aquella altra que s’havia posat en contacte amb el regidor per a oferir-li el projecte (quines coses, eh?).
Però no. La nostra sorpresa ha estat majúscula en llegir la premsa del 30 d’abril (CANFALI) , on el senyor regidor, lluny de felicitar-se per l’únic projecte per al que ha semblat treballar el poc de temps que ha exercit, carrega contra l’oposició amb mentides, tergiversacions i mitges veritats.
Una mentida: “el regidor d’Esports té clar que (…) no va a resultar més costós del que suposa ara el manteniment de l’actual gespa natural“. Curiós que el mateix regidor prova, en la notícia, la falsedat del que acaba de dir: “segons les xifres que aporta, l’Ajuntament ha invertit 52.500 euros en el manteniment (…) mentre que el cost de la gespa artificial suposarà una anualitat de menys de 60.000 euros“. ?¿? Peró, a més, tornem a insistir en dues coses: que les xifres que aporta (52.500 euros) no tenen, segons els tècnics de l’Ajuntament, cap validesa oficial; i segon, que quasi la meitat d’eixa xifra correspon al jornal d’un treballador, que seguirà cobrant amb o sense gespa artificial. D’altra banda, hem d’afegir que aquesta gespa té uns 10 anys de vida útil… per tant, s’ha de tenir en compte que, quan s’acabe eixe període, tornarem a pagar una xifra important…
Una tergiversació: “El regidor d’Esports veu, en (…) l’oposició (…), un intent de “posar traves” per obstaculitzar al màxim el projecte“. Senyor regidor, ja ho hem dit, però ho repetirem: si l’oposició haguera volgut “posar traves”, el projecte no s’haguera aprovat: en som 7; vostès 6… El projecte ha anat endavant gràcies a l’oposició, no a pesar d’ella.
Una mitja veritat: “pel que fa a l’absència de subvenció per al projecte, Almiñana recorda que en aquesta legislatura s’han destinat ajudes per un muntant de vora 2 milions d’euros a altres infraestructures esportives, com ara el nou pavelló cobert i les reformes al trinquet municipal“. La veritat és que no és del tot així: els més d’1.300.000 euros del pavelló encara no han estat vistos per ací… L’únic que hem vist de moment és una primera pedra en un bancal. I pel que fa a aquestes subvencions, pregaríem que no es posaren medalletes, ja que entren dins dels plans estatal (plans E) i autonòmic (confiança); o siga, són subvencions en què vostès no han tingut ni art ni part: tots els pobles han rebut els mateixos diners per habitant… En allò que sí han tingut art i part és en la pèssima gestió d’eixes ajudes… Només cal pensar en la xapussa feta al Trinquet, on, després de gastar-se un munt de diners, no es poden fer partides oficials perquè la coberta ha estat mal planificada. En fi…
En tot cas, en una cosa sí que té raó el senyor Almiñana: “és un projecte que calia dur a terme“. Dit açò, ens permetrà pensar (de moment, el pensament és lliure) que Pedreguer es veurà obligat a pagar més de 600.000 euros (més de 100 milions de pessetes) perquè el PP de Pedreguer ha estat incapaç d’aconseguir allò que altres pobles, com Gata o Ondara, han pogut tenir, un camp de gespa artificial 100% subvencionat. I no ens tornen a vindre amb excuses i mentides; no poden explicar els motius, perquè objectivament Pedreguer acomplia més condicions que altres pobles per accedir a l’ajuda… però eixos altres pobles han tingut governants més capaços. Eixa és la (trista) realitat.
[Si voleu estar ben documentats, podeu llegir els plenaris on, gràcies a l’oposició, va tirar endavant el projecte:
I un comunicat del BLOC i els articles que el nostre portaveu, Sergi Ferrús, va publicar al respecte al CANFALI: