A les 22,00 hores, amb la presència de dues persones entre el públic, i l’absència d’un regidor del PP, començava la sessió ordinària del ple de febrer de l’Ajuntament de Pedreguer, amb el següent desenvolupament:
1.Aprovació de les actes anteriors, 19 de desembre de 2013 i 30 de gener de 2014. S’aproven per unanimitat, després de les esmenes de rigor.
2.Donar compte de les Resolucions d’Alcaldia.
3.Adjudicació contracte RSU. Es va aprovar amb el vot en contra de l’oposició.
Finalment, es va adjudicar a l’empresa TETMA, després del recurs presentant per altra de les empreses que es presentava.
Respecte als dubtes quasi calumniosos del portaveu de l’oposició respecte a tot el procés d’adjudicació de la recollida de residus, bolcats durant el ple anterior, només ens agradaria citar alguns dels paràgrafs que el tribunal administratiu central de recursos contractuals fa servir en la seua resolució per desestimar el recurs d’aquesta empresa exclosa del procés:
“La licitación se lleva a cabo de conformidad con los trámites previstos en el Texto Refundido de la Ley de Contratos del Sector Público”
“De acuerdo con lo anterior, la exclusión de Ia entidad recurrente por omitir en su oferta propuesta sobre los servicios de recogida de residuos sólidos urbanos por el método puerta a puerta de acuerdo con las especificaciones técnicas previstas en los pliegos, dado el carácter vinculante de éstos, lleva a este Tribunal a confirmar la exclusión del recurrente.”
“Acuerda. Primero. Desestimar el recurso interpuesto por Dª __________ -en nombre y representación de THALER s.a.- contra el acuerdo de exclusión de la mesa de contratación del Ayuntamiento de Pedreguer del expediente de licitación del contrato de “Servicios de gestión de residuos municipales, la limpieza viaria y otros servicios complementarios al municipio de Pedreguer”, confirmándolo en todos sus extremos.”
4.Moció contra les disposicions de la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local. Aprovada amb el vot en contra del grup popular.
El nostre portaveu, Sergi Ferrús, va dir:
Es proposa la iniciació de conflicte per les disposicions de la llei 27/2013 de Racionalització i Sostenibilitat de l‘Administració Local. I ho portem hui perquè els Ajuntaments teníem fins el 28 de febrer per plantejar-ho. I estan legitimats per a plantejar estos conflictes:
a) El municipi o província que siga destinatari únic de la Llei.
b) Un nombre de municipis que suposen almenys una sèptima part dels existents en l’àmbit territorial d’aplicació de la disposició amb rang de Llei, i representen com a mínim una sexta part de la població oficial de l’àmbit territorial corresponent.
c) Un nombre de províncies que suposen almenys la meitat de les existents en l’àmbit territorial d’aplicació de la disposició amb rang de Llei, i representen com a mínim la meitat de la població oficial.
Nosaltres anem a intentar formar part d’eixa sèptima part de municipis existents de què parla l’apartat b… Ens consta que ja altres pobles de la comarca s’hi han afegit, Xàbia i Pego. Hem d’arribar si no volem ser col·laboradors de la mort de l’autonomia local, interposant recursos davant el tribunal constitucional.
Entre altres molts fonaments per iniciar el conflicte podem esmentar:
Amb aquesta Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local s’inverteix radicalment la interpretació constitucional: l’Estat deixa de ser garant de l’autonomia per a municipis i províncies i pretén passar a impedir o dificultar la millora i ampliació de l’autonomia local per les comunitats Autònomes.
La LRSAL no respecta la configuració constitucional de l’autonomia local:
En primer lloc, vulnera la primera dimensió de l’autonomia local, la garantia institucional dels municipis, per tal com suprimeix la condició d’Administració més propera als ciutadans mitjançant l’eliminació del principi de “màxima proximitat “a la nova redacció de l’art . 2.1 LRBRL i concordants . Fa fallida, amb això, la imatge de la institució.
En segon lloc, estableix una diferència arbitrària entre els municipis segons tinguen més o menys de 20.000 habitants, imposant controls, càrregues i restriccions sobre els de menys de 20.000 habitants, que no s’apliquen als de més població, encara que incòrreguen en les mateixes conductes, com succeeix amb la prestació de serveis per sobre del cost efectiu. El resultat no és només la creació de dues classes de municipis: els més grans que responen a la imatge que d’ells es té i els de menys de 20.000 habitants, abocats a convertir-se en mers fòrums de discussió política sense capacitat de gestionar serveis públics. El problema és que, més enllà de l’arbitrarietat de la distinció, es lesiona l’autonomia quan en l’aplicació concreta d’aquesta distinció es desapodera als menors de 20.000 habitants de la prestació per si mateixos de determinats serveis mínims obligatoris. El reconeixement i manteniment de potestats per part dels seus òrgans representatius és el contingut mínim de la garantia constitucional de l’autonomia local, segons ha establert el Tribunal Constitucional (STC 84/1982 , 170 /1989, 148/1991 o 46/1992).
En tercer lloc, estableix mecanismes de tutela, condicionants i controls d’oportunitat per part d’altres administracions (provincial, autonòmica i estatal) que situen a aquestes entitats locals en aquesta posició de subordinació o dependència quasi jeràrquica rebutjada pel Tribunal Constitucional, més enllà de limitar la seua autonomia financera (STC 4/1981).Segons el recurs que presentem, alguns dels continguts d’aquesta llei que lesionen la garantia constitucional de l’autonomia local són:
El desapoderament COMPETENCIAL DELS MUNICIPIS AMB VULNERACIÓ DE LA GARANTIA CONSTITUCIONAL DE L’AUTONOMIA LOCAL RECONEGUDA EN ELS ARTICLES 137 I 140 CE.
LA INCLUSIÓ DE MECANISMES DE TUTELA, CONDICIONANTS I CONTROLS D’OPORTUNITAT AMB VULNERACIÓ DE LA GARANTIA CONSTITUCIONAL DE L’AUTONOMIA LOCAL.
VULNERACIÓ DEL PRINCIPI DEMOCRÀTIC EN L’ÀMBIT LOCAL.
5.Moció d’oposició a les perforacions al Golf de València. S’aprova per unanimitat.
6.Informes d’Alcaldia. A destacar la menció al deute que la Generalitat manté amb el poble de Pedreguer, menció habitual en aquest punt des que el nostre portaveu la va incloure durant la seua etapa presidint el consistori. Gairebé s’ha doblat des del mes passat, degut sobretot a la subvenció concedida (i encara no abonada) pel taller ocupació “Verd i Pedra”: 812.540,87 €.
7.Mocions, precs i preguntes. Intervencions que podrem gaudir quan el Molt Il·lustre Ajuntament penge el vídeo al youtube.
La sessió, faltant un parell de minutets per la mitjanit, es va alçar i cadascú se’n va a anar on bonament va voler…