Roda i volta, enguany es pot resumir actualitzant el que dèiem els darrers dos anys: tothom estarà d’acord en que l’any 2011 ha tornat a estar marcat per la situació econòmica, per la crisi, potser més que 2010. Això, al meu parer, ha fet que tant el millor com el pitjor gire al voltant d’eixa situació.
–El millor de l’any.
Possiblement el millor, a nivell municipal, haja estat que, en comparació amb la tònica general del conjunt comarcal (i del País Valencià), l’augment de persones aturades al nostre poble ha estat insignificant, passant de 716 al novembre de 2010, als actuals 723… situació que evidentment haurem de redreçar, i que, des de maig, ho està intentant (com desitjàvem, curiosament, l’any passat) una gent més competent, treballadora, valencianista i progressista… I no vull deixar d’esmentar, a nivell nacional, la reacció popular del 15-M davant el descrèdit i la passivitat de la classe política…
–El pitjor de l’any.
Evidentment, la situació econòmica i els seus efectes (l’atur, sobretot, que segueix siguent elevat, i el principal problema per les famílies), que, afegit a la pèssima gestió econòmica dels governants valencians i els seus negocis ruïnosos (des dels 15 milions per una maqueta fins al finançament de curses de bòlids o la dubtosa contractació de traductores romaneses) està aconseguint que institucions de llarg recorregut i els seus treballadors estiguen ofegant-se o malvivint per impagaments: CREAMA, MACMA… i la nostra residència Nostra Senyora del Carme. També és de lamentar que la reacció popular del 15-M no es traduira en els resultats electorals…
–Un desig pel 2012.
Que totes eixes persones puguen eixir d’aquesta situació i que la crisi ja vaja tocant fons… I que la reacció popular del 15-M seguisca viva, perquè és necessària.
I, sobretot, que, a pesar dels pesars, tota la ciutadania pedreguera encete l’any amb felicitat i bon peu.