30 de maig de 2013
M’agradaria començar per les coses que han quedat pendents:
L’atur (823 pedreguers i pedregueres): el problema més lacerant, que depèn de la política laboral (nefasta) que està portant a terme el govern central; des dels ajuntament només podem aplicar parxes (nosaltres hem augmentat un 90% la partida de benestar social o hem creat el taller ocupació, que no fa baixar la llista d’aturats perquè reben beques socials, continuant evidentment com a aturats)… almenys no s’ha produït l’augment que va haver en la legislatura anterior: si de 2007 a 2011 l’augment va ser del 181% (+ 457 aturats), del 2011 a abril de 2013 l’augment ha estat del 16% (114 persones més)
Les urgències nocturnes: estic convençut que els col·lectius del PP dels 9 pobles afectats han pogut fer més del que han fet: els seus superiors els han desautoritzat totalment, ja que tots ells han protagonitzat protestes en contra del tancament i fins i tot han aprovat mocions demanant l’obertura: en el moment en què la conselleria ha desestimat aquests acords dels plenaris, estan desautoritzant els seus alcaldes i grups populars dels ajuntaments afectats…
I el pavelló cobert, demanda històrica de la comunitat esportiva de Pedreguer: la terrible política econòmica patida pel País Valencià durant més de 17 anys de govern del PP ha portat al nostre país a la ruïna i a la fallida econòmica, el que de moment fa impossible la construcció del pavelló, perquè seria irresponsable començar-lo sense garantia de pagament per part del Consell, el que podria portar la paralització de les obres, com en altres indrets… Problemàtica semblant tenim amb el centre de salut: en mans de la Conselleria està obligar a l’empresa a incloure’l per escrit en el pla d’inversions que fa anys que no presenta…
Seguirem, però, lluitant perquè es facen realitat…
Quant a les coses portades a terme, no és ara moment d’especificar tota i cadascuna de les accions de govern… Simplement destacar que dos dels nostres principals objectius hem pogut assolir-los bastant bé: en primer lloc, un objectiu econòmic: sanejar els comptes i pagar als proveïdors amb qui l’ajuntament tenia deutes; i en segon lloc, molta mes transparència i informació per als ciutadans perquè sàpiguen on van els seus impostos i què es fa a l’Ajuntament. Els dos s’han acomplit en gran mesura; la ciutadania està informada a traves dels mitjans que ha posat en marxa l’ajuntament: la web, les xarxes socials, la gravació dels plenaris… A nivell econòmic, quan vam entrar els proveïdors tardaven entre 12 i 13 mesos en cobrar i actualment ho fan en 45/60 dies. El romanent ha passat d’1.469.027 € en negatiu en 2010 fins a 561.318,20 € en positiu amb què hem tancat els pressupostos de 2012. Fa dos anys que els pressupostos tenen superàvit… A més:
• Deutes financers: juny/2012: 5.130.559,16 €; març/2013: 4.488.342 (28,11% correspon al préstec per pagar proveïdors)
• Pagament proveïdors: a més d’acurtar el termini de pagament, com he dit, hem passat de deure’ls 1.590.207 € a 382.011,66 €; la Generalitat ens déu 437.064,96 €
• Deute per habitant: de 834 € hem passat a 722,02 (si no es compten interessos –que es paguen al llarg de 10 anys-, el deute seria de 628,43 €)
• No tenim contractada cap pòlissa de crèdit, cosa que venia siguent habitual
• Hem baixat el nivell d’endeutament del 75% al 70%
I pel que fa a la transparència, tan de moda últimament, anuncie ara que, de la mateixa manera que per llei els càrrecs estem obligats a fer pública la nostra declaració de béns i patrimoni, considere que el mateix s’ha de fer a l’hora de deixar el càrrec, per decència democràtica i per transparència efectiva. Anime al senyor portaveu popular a fer el mateix i faça pública la seua declaració abans i després d’haver accedit a l’alcaldia, però ja els dic que serà difícil perquè això mateix va proposar el bloc fa més de dos anys (31 de març de 2011) i només va merèixer el vot positiu de 4 regidors, els dos del BLOC i 2 dels 4 components del partit socialista [comunicat de premsa sobre el tema].
Vull agrair als treballadors municipals la feina realitzada, el clima de treball i la bona tasca, sobretot tenint en compte l’assetjament a què ens hem vist abocats per les mesures laborals espanyoles; només un xicotet retret, i és la, en ocasions, excessiva “compartimentació” de feines… moltes vegades no s’és conscient de la necessitat d’estar al servei del ciutadà, que al cap i a la fi és qui ens paga el jornal i que moltes vegades ens veuen (ho dic en consciència, soc funcionari) com uns privilegiats… Ja tenim prou amb les campanyes de desprestigi que ens fan els governants: no cal que nosaltres els donem arguments…
A l’oposició, gràcies per la seua tasca durant aquests dos anys… és la raó més evident de que estem fent un bon treball, ja que s’ha caracteritzat per la manca d’iniciativa i l’absència de polèmiques: podem dir que Pedreguer és prova fefaent de que tot allò que no siga un govern monocolor (que pot devenir en niu de corrupció i de lladres) no és el dimoni amb cua i el desastre total… Per tant, poden traslladar als seus superiors que la campanya que identifica els governs entre forces diferents com la ruïna total està fora de lloc i és un argument sense fonament.
I un agraïment molt especial a eixes dues persones que han patit directament els maldecaps i quefers diaris derivats d’aquesta responsabilitat, la meua família directa, la meua filla i la meua dona…
Però si una cosa vull destacar d’aquests dos anys és l’orgull i la satisfacció de treballar per un poble, Pedreguer, que, a pesar de les circumstàncies, s’ha mostrat amb il·lusió i compromís, prenent-se les coses amb dedicació, feina ben feta i convenciment. Casualment durant aquestes darreres setmanes he tingut el plaer de comprovar-ho amb tres actes que així ho demostren: compromís amb la llengua i l’educació pública amb les Trobades d’escoles en valencià o l’excel·lent paper mostrat en Com sona l’ESO i compromís amb la comarca i l’esport, amb els X Minijocs de la Marina Alta.
I és que la tasca de servei al poble és molt més agradable de portar a terme si eixe poble, Pedreguer, és, com diria aquell, un poble viu, alegre i combatiu.
Servisquen aquestes paraules de reconeixement a aquells que ens han precedit en el servei públic, amb dedicació i altruïsme, i especialment a dos persones, ex regidors de Pedreguer, Pere Server, que va faltar durant aquests dos anys i Antoni Lluís Carrió, a qui des d’ací vull donar tots els ànims possibles per tal que es recupere prompte…