Publiquem l'escrit de la nostra portaveu que ha donat peu a l'article del Canfali d'aquest dissabte:
"EL TRIBUNAL SUPREM RATIFICA LA SENTÈNCIA CONDEMNANT ELS SOCIALISTES DE PEDREGUER AUTORS DELS ARTICLES DE JOANA ALEGRIA PER INTROMISSIÓ ILEGÍTIMA EN EL DRET A L’HONOR DE LA INSTITUCIÓ “FUNDACIÓ RESIDÈNCIA NOSTRA SENYORA DEL CARME” I DE LA SEVA PRESIDENTA
Aquesta setmana ha arribat als Tribunals de Dénia, la resolució de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 19 de febrer del 2007, per la qual no admet a tràmit el recurs dels dos socialistes de Pedreguer Rafael Fornés i Josep Costa. Declarant firme la sentència que es va dictar per l’audiència d’Alacant el 12 de juny del 2003, i condemnant-los solidàriament a pagar les costes processals, així com els 18.000 euros més els interessos que ja se’ls va imposar de condemna en el seu dia.
El Tribunal Suprem afirma: “Que els articles publicats contenen una vertadera i àcida crítica contra la Fundació Residència Nuestra Senyora del Carme de Pedreguer, així com de la tasca desenvolupada per la seva presidenta Teresa Ballester…. emprant un conjunt d’adjectius desqualificatius que sobrepassen sobradament els límits de la llibertat d’expressió emparat en el art.20 de la Constitució Espanyola”.
Fent un poc d’història, es van escriure els articles en el setmanari Canfali Marina Alta, entre els mesos d’agost a desembre de l’any 2000. Davant el seu contingut el Patronat de l’Asil va acordar demandar judicialment els seus autors considerant que els esmentats escrits atemptaven contra l’honor de la Institució. A nivell personal, també com a presidenta em vaig adherir a la demanda, entenent que els escrits m’injuriaven de manera molt directa i personal.
Presentada la demanda al Jutjat de Dénia, vam saber que sota la cobertura del pseudònim hi havia dos destacats membres del PSOE de Pedreguer. Com a demòcrata, pense que el mètode d’amagar-se sota un pseudònim per a desprestigiar, no és el més democràtic en els moments de llibertat en què vivim, i així ho reconeix la sentència.
En els esmentats articles, emparant-se en que tot el que es deia era ficció, es vessaren contra alguns membres i ex-membres del Patronat, sospites i insults contra la seua honorabilitat com a persones, quan la realitat és que aquestes persones portaren endavant la direcció de l’Asil sense rebre cap remuneració, de manera totalment desinteressada i en benefici de la col·lectivitat beneficiària.Finalment, els jutges ens han donat la raó en dos Tribunals, el de l’Audiència d’Alacant i el del Suprem, i han considerat que en aquestos articles es va menysprear l’honor de les persones i de la Institució.Durant els quatre anys que el BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ, va governar l’Ajuntament de Pedreguer, el PSOE va estar contínuament vessant insults, calumnies i injuries contra els que estàvem de regidors i contra mi com alcaldessa, contra qualsevol amic nostre i, per damunt de tot, sobre tota la tasca que vam desenvolupar. Ara teniu ací, en aquesta segona sentència, una de les proves.
El PSOE de Pedreguer, es creu l’amo i senyor de l’ajuntament del nostre poble i no va poder suportar que un altre partit li poguera furtar eixe privilegi. La reacció va consistir en uns atacs constants contra tot allò que realitzàvem, per part d’un sector del PSOE. Ells en cap moment van voler entrar en la tasca de govern del nostre poble, quan des de feia moltes legislatures era el BLOC qui donava suport a l’estabilitat del PSOE. Van preferir fer una oposició destructiva.
I dic el PSOE, perquè tinc molt clar que els articles no els redactaren sols aquestes dues persones condemnades, que no tenen la capacitat intel·lectual suficient per a fer-ho, ni el coneixement de la llengua catalana, ni la gran riquesa de llenguatge. Els articles, supose, foren encomanats pel PSOE de Pedreguer a algun filòleg, artista o escriptor amic d’ells i vinculat a Pedreguer, i que es va prestar al joc brut. Josep Costa i Rafael Fornés van donar la cara per tot el seu partit amb l’objectiu de tirar per terra una institució centenària com és l’Asil de Pedreguer, i a la meva persona com a Presidenta i Alcaldessa d’aleshores.S’aprofitaren de la situació que es va crear quan les monges se n’anaren. Des d’aquell mateix moment, els articles m’acusaven a mi d’haver tirat les monges de l’Asil, quan per a mi, i per a tots els membres del patronat haguera estat millor que tot continuara igual, i que les monges hagueren continuat fent-se càrrec de la gestió de l’Asil. Es va aconseguir amb gran treball que l’Asil no es tancara i que s’adaptara a la realitat del segle XXI. Va ser molt dur en uns moments tant difícils, aguantar tots els atacs que rebien, quan tots estavem esforçant-nos molt, amb moltes hores de treball i de maldecaps, per traure endavant una institució modèlica. La sorpresa va ser difícil d’assumir quan vam descobrir que els autors dels enverinats articles eren dos destacats membres del Partit Socialista de Pedreguer, els quals coneixien la situació de l’Asil, perquè en tot moment vaig informar a la resta de la corporació, no com l’actual Alcalde, Vicent Costa, que en tota la legislatura no ens ha informat absolutament de res del que està passant a l’Asil. El temps posa cadascú en el seu lloc i ara s’ha demostrat qui són ells, no han fet res en els quatre anys de legislatura, ha estat la legislatura més nefasta que es recorda a Pedreguer, la més inestable i la menys fructífera per als nostres ciutadans. I per desgracia eixes mateixes persones són les que avui conformen la candidatura que presenta el PSOE. Persones malfeineres, que no saben esforçar-se treballant pel nostre poble, que l’únic que estan ahi és per cobrar un sou i punt.
La nostra tasca de l’anterior legislatura a poc a poc s’ha vist recompensada al llarg dels darrers anys, per comparació, per tant el temps ha posat cadascú en el seu lloc.
Afortunadament, encara que la justícia ha estat lenta i s’han tardat molts anys, amb la Sentència del Tribunal Suprem, s’ha posat punt i final a aquest desprestigi i, definitivament, els que a ulls de la Justícia han quedat desprestigiats són els autors (tots i no els qui signaven) de les injúries i dels insults, que espere accepten per fi que allò no era llibertat d’expressió sinó calúmnies i injúries que feien molt de mal a les persones a les que es dirigien i que ens van fer vessar moltes llàgrimes, ja que si estem en política és per a treballar pel nostre poble i no per a ser calumniats i desprestigiats. Espere que aquest mètode de desprestigiar a l’adversari polític no torne a ser utilitzat en el nostre poble.
Teresa Ballester Artigues (ex-alcaldessa i ex-presidenta de l’Asil)
Addenda: la quantia de la condemna en principi no està encara calculada, ja que són 18.000 euros, però cal afegir els interessos i els costos de tot el procés.
Alguns paràgrafs que vessaven en els articles: “Me
nudos sujetos, se dieron prisa en embolsarse la pasta con la que tenían que comprar los terrenos y dejaron a los viejecitos y enfermos que continuasen en precarias condiciones”.
“A los pobres residentes se les impuso cuotas impagables para controlar el déficit. La calidad de los servicios decayó de manera considerable desde la expulsión de las monjitas, se conocen casos de insultos, violencias, de malos tratos, incluso se llegó a retirar el plato de comida a alguien de los residentes”.
Els exemples estan en castellà perquè estan agafats de la pròpia sentència, encara que els articles originals eren en valencià."