[article d’opinió de Sergi Ferrús publicat aquest dissabte al CANFALI]
Això de dir mentides o tergiversar les coses està molt mal fet, encara que siga en només dues paraules. Quan en premsa es publiquen mentides, pot ser per dues raons: si és per ignorància, pot fins i tot disculpar-se, però si es fa a consciència s’anomena intoxicació informativa.
La setmana passada, al CANFALI, assegurava un columnista habitual, sempre carregat de raons, que qui marcava la casella de la Declaració de la Renda dedicada a “fins socials” destinava l’ajuda a “meritòries entitats aconfessionals”. Doncs, no sols, senyor meu: Càritas (que aquest home qualifica de confessional) està inclosa en les associacions a qui va adreçada la casella de fins socials (de fet, ocupa el primer lloc en el rànquing d’ajudes dintre d’aquesta casella), per molt que insistisquen una i mil vegades en la mentida de que és l’església catòlica qui finança aquesta meritòria entitat: en realitat, el que l’església dedica a Càritas només representa un miserable 2% del total d’ingressos (altres anys fins i tot menys, com es pot comprovar en els gràfics adjunts).
En realitat, l’església dedica la gran quantitat de diners que rep de l’Estat de la butxaca de tots (“ateus y agnòstics” inclosos) a finançar moltes de les despeses pròpies de la seua creença, conculcant així la Constitució, i la suposada (i mil vegades incomplida) aconfessionalitat del nostre Estat. Una important part d’eixos diners es dediquen a pagar l’adoctrinament en els centres públics d’educació, que, ara, amb la retrògrada llei Wert, encara ix reforçat: què opina aquest bon home de la discriminació que significa que la nota d’adoctrinament s’equipare amb la resta d’assignatures? Li sembla bé la discriminació que representa respecte a aquells que considerem que la catequesi s’ha de fer a casa o a la parròquia? Sap vostè –i això ho sé de primera mà, sóc docent- que molts d’aquests “docents” regalen els 10 com a xurros, per tal de no perdre clientela?
Doncs a finançar aquestes coses, entre altres despeses que no tenim per què pagar els no catòlics o els catòlics que pensen que la religió és una cosa privada, es dediquen els diners públics de tots, catòlics practicants, els no practicants, ateus, agnòstics i el “lucero del alba”.
De moment, i com a mesura per equiparar drets, recomane a tots els companys que hagen de donar el càstig alternatiu a Religió que qualifiquen amb 10 a tots els alumnes i, mentrestant, que alumnes, famílies i docents inunden els despatxos de les actuals autoritats nacionalcatòliques d’al·legacions mostrant la nostra objecció a la presència de la religió a l’escola… encara que siga en més de dues paraules.
