(Recordareu que a finals de juny un grup d’intel·lectuals, molt preocupats per la salut de l’espanyol, van publicar un MANIFIESTO POR LA LENGUA COMÚN, impulsats pel “’apartheid’ al que algunos gobiernos autonómicos están sometiendo al castellano, lengua oficial del Estado”. Curiosament, en el debat que es va produir, mai apareixia el País Valencià. Evidentment, no podien tindre la poca vergonya d’esmentar un territori on qui està clarament discriminada i arraconada és la nostra llengua. Un jove pedreguer vol fer palesa aquesta situació, amb exemples quotidians de la salut –dolenta- que té el valencià a la nostra terra)
MANIFIESTO POR LA LENGUA COMUN
-Jo mateix he estat increpat per una policia nacional, quan em dirigia a ella en valencià, en to amenaçant i xulesc de “a mi me hablas en castellano”.
-Vaig ser humiliat i obligat a parlar en castellà en l’empresa on treballava (famosa cadena de supermercats valenciana) davant de les amenaces de clients de posar un full de reclamació si no em dirigia a ells en castellà, increpant-me de manera violenta.
-En molts comerços de Dénia i València he estat víctima de l’enfado dels empleats i del mal servici per dirigir-me a ells en valencià.
-He segut testimoni del rebuig de currículums per la sola causa de haver estat presentats en valencià, amb el consegüent comentari “¿por qué escriben en catalán si estamos en España?”.
-Aquests dos últims anys he estat estudiant a Alacant i puc afirmar que no es respecten els drets dels valencians, ja que el valencià ha desaparegut de eixa universitat ja que tan sols he pogut cursar 2 assignatures en la meua llengua.
-Una empleada d’una famosa cadena de supermercats valencians insulta una professora per parlar-li en valencià. Fou objecte d’insults per part d’una empleada del supermercat per dirigir-se a ella en valencià quan la docent demanà una comanda en llengua vernacla, i la individua en qüestió li contesta, de mala manera, que era una “maleducada” per no adreçar-se a ella en espanyol, “que estamos en España”. Davant aquesta afronta, la mestra presenta una queixa a l’encarregat de l’establiment, qui li manifesta la intenció de donar-li solució a l’assumpte, tot i que l’empleada continuà refermant-se en la seva actitud agressiva i desafiant.
-Un jove de 16 anys, va ser detingut a Xàtiva i portat a comissaria per no portar el DNI i adreçar-se als agents en valencià. La policia demanà la documentació al jove en les proximitats del centre educatiu on estudia, com aquest no portava el DNI va explicar-li-ho als agents en valencià; aquests, segons testimoni del jove, el comminaren a “hablar en cristiano” i, malgrat que el director del centre identificà el xic, aquest va ser registrat i conduït a comissaria, sense permetre que una professora del centre, que també avalava la identitat del xaval, els hi acompanyés.
-Un diputat valencià obligat a parlar castellà en un judici a Castelló
-Un café a Crevillent:
-Un cafè amb llet, per favor.
– ¿Cómo?
– Un cafè amb llet.
– Será un café con leche –posant èmfasi en les paraules “con leche”.
– És el que he dit: un cafè amb llet.
– A mi me habla en español.
– És una ordre?
– A mi me habla en español.
– No, jo parle en valencià.
– No le entiendo y no tengo porque hablar valenciano.
– Aleshores, si no m’entén, com és que respon tot el que dic?
– Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en España.
No hi ha dubte que va ser un cafè amb llet molt accidentat, el meu, perquè la cambrera, cercant amb la mirada la complicitat dels guàrdies civils, em deia que “hablar en español es una cuestión de educación y usted no tiene educación”. Naturalment, vaig haver de dir-li que l’única persona mancada d’educació era ella per negar-se a entendre la llengua del país on viu des de fa anys. Aleshores, abrandant-se per damunt de la barra, em va dir: “Váyase usted a la mierda”
(I mentre els alumnes no tenen garantida l’ensenyança en valencià, mentre la Diputació d’Alacant no fa un brot pel valencià, mentre molts docents adscrits a programes en valencià no en tenen ni idea, mentre un ridícul nombre d’alumnes matriculats en centres concertats segueixen programes en valencià, mentre tot això i més passa, el nostre govern emprarà els diners en coses esperpèntiques com donar en anglès assignatures obligatòries… Això sí, què bonic és tot! Celebrarem com cal els 800 anys del naixement del Jaume I i, ironies de la vida, els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià! Vols dir que encara viu?)
JOAN MIQUEL VIDAL MARTÍN
[els parèntesis són nostres]