Ja fa uns quants anys (massa en realitat) que venen marcats per la situació econòmica, per la crisi, potser cada vegada més. Això, al meu parer, ha fet que enguany tant el millor com el pitjor torne a girar al voltant d’eixa situació.
El millor de l’any.
Sens dubte, el millor ha estat poder portar a terme dues de les coses que més interès teníem en realitzar des de l’equip de govern (com va quedar reflectit en l’acord de govern que vam signar). D’una banda, 2012 ha significat un pas important en el que fa referència a la informació i la transparència: no només la gent està cada vegada més informada a través de les eines municipals (web, xarxes socials, La Sala…), sinó que s’han posat els mitjans per tal que els ciutadans hi accedisquen: la xarxa lliure d’internet ha arribat al màxim d’usuaris, raó per la qual en 2013 serà ampliada. I d’altra banda, i sobretot, enguany hem aconseguit que els proveïdors cobren entre 45 i 60 dies després d’efectuat el servei o l’obra, reduint el termini en més de 6 vegades, ja que, en començar la legislatura, tardaven entre 12 i 13 mesos en cobrar.
També m’agradaria ressaltar el bon ambient social i l’harmonia ciutadana que, a pesar de tot, s’ha viscut, en general, a Pedreguer (bona prova d’això és que l’oposició ha passat desapercebuda, per a bé o per a mal); coses totes elles que, amb diferència, pense que són preferibles a quedar per a la posteritat en alguna placa d’inauguració (encara que el que s’inagure no estiga ni acabat o endeute als ciutadans fins a extrems escandalosos!)
El pitjor de l’any.
Evidentment, la situació econòmica i els seus efectes (l’atur, sobretot, que ha seguit pujant, i és el principal problema per les famílies), que, afegit a la pèssima gestió econòmica dels governants valencians i els seus negocis ruïnosos (des del finançament de curses de bòlids fins la retallada en l’educació pública mentre s’augmenten les subvencions a la concertada o es manté l’ingrés per a pagar la catequesi en les escoles) està aconseguint que institucions de llarg recorregut i els seus treballadors estiguen ofegant-se o malvivint per impagaments: CREAMA, MASSMA…
No voldria tancar aquest apartat sense esmentar la mesura irracional presa per Marina Salud de tancar les urgències nocturnes al nostre poble, que, a més de deixar als pedreguers com a ciutadans de segona categoria, està donant peu a conseqüències indesitjables, com que les oficines de farmàcia del nostre poble hagen decidit no oferir tampoc a partir de 2013 les urgències per la nit, adduint com excusa el tancament del centre de salut.
Un desig pel 2013.
Que les mesures que hem inclòs als pressupostos de 2013 (amb la creació d’un taller d’ocupació) ajuden a pal·liar la situació dels nostres aturats, que totes les persones sense feina de Pedreguer puguen eixir d’aquesta situació, que la crisi toque fons… i que els pedreguers i pedregueres tornen a ser atesos per les nits en el centre de salut…
I, sobretot, que, a pesar dels pesars, tota la ciutadania pedreguera passe un feliç solstici d’hivern i encete l’any amb felicitat i bon peu.