Amb la sala de sessions de gom a gom (premsa escrita, la Sexta, Canal 9, Maulets, ciutadans d'empeus…), i amb l'absència excusada de la regidora de Benestar Social, s'inicià la sessió a les 22,00 hores amb els següents punts a l'ordre del dia:

  1. Aprovació de l'acta anterior, 30 d'agost de 2007
  2. Donar compte de les resolucions d'alcaldia
  3. Sol·licitud de subvenció a Diputació per la reposició de camins rurals 
  4. Proposta de modificació ordenança per la regulació i control de la contaminació per sorolls i vibracions
  5. Modificació de crèdits expedient 03/07
  6. Expedient 01/07 de modificació de les NN.SS. sobre ampliació de l'àrea de l'ús comercial a l'Avinguda Arquitecte Antoni Gilabert i Jaume I
  7. Expedient 01/07 de modificació de les NN.SS. sobre modificació dels usos permesos al casc urbà tradicional
  8. Modificació de l'ordenança fiscal reguladora de l'ICO
  9. Iniciació d'expedient de catalogació d'edificis d'interès artístic
  10. Informes d'Alcaldia
  11. Moció per l'adequació d'un espai municipal per a la realització de murals
  12. Moció sobre manifest "300 anys d'ocupació"
  13. Precs i preguntes

Els punts 1, 4, 6, 7, 8 i 9 es van aprovar per unanimitat.

Al punt 3 el nostre grup es va abstindre pels següents raonaments:

El nostre grup no pot aprovar un punt en què, de corre-cuita i a posteriori, s’intenta esmenar allò que la irresponsabilitat política i la dolenta gestió econòmica de l’antic equip de govern ha fet malament. Seria com premiar la mala gestió.
D’altra banda, i com que es tracta d’una subvenció, que, si es concedeix, nos costarà diners al poble, tampoc no votarem en contra, sinó que s’abstindrem.

El punt 5 era el que el nostre grup considerava més important de la sessió, però com després comprovarem, no va ser així: tota l'expectació que esmentàvem al principi de l'article es devia a altres motius. En aquest punt el BLOC va votar en contra, AIXA es va abstindre i la resta van votar a favor. Nosaltres vam dir el següent:

 El nostre grup votarà en contra d’aquesta modificació per tres raons,

perquè ho considerem irresponsable
perquè és perillós i
perquè frega la legalitat

És irresponsable endeutar-se per unes despeses fetes sense consignació pressupostària, de manera electoralista i amb un nul control pressupostari. És com si un xiquet trencara la Play el primer dia d’estrenar-la i els pares, en compte de demanar-li explicacions o de castigar-lo, el premiaren comprant-li’n una nova. Eren despeses amb caire clarament electoralista, no debades varen fer-se moltes d’elles durant els dos mesos previs a les eleccions: “empolar” camins, fer parcs infantils, la passera de l’institut, la redona del “sequier”, etc. Tot això deixant de banda el fet que no hi havia diners per acabar-les i passant-se pel “forro” el control pressupostari i la Llei d’Hisendes Locals:
"Artículo 189. Requisitos previos a la expedición de órdenes de pago.
1.Previamente a la expedición de las órdenes de pago con cargo a los presupuestos de la entidad local y de sus organismos autónomos habrá de acreditarse documentalmente ante el órgano que haya de reconocer las obligaciones la realización de la prestación o el derecho del acreedor de conformidad con los acuerdos que en su día autorizaron y comprometieron el gasto."
I la llei general pressupostària on s’indica que “la plurianualidad, la transparencia y la eficiencia. son los principios básicos”.
En fi, pensem que la transparència en la gestió de les finances municipals és un dels eixos principals del sistema democràtic i en aquest cas no s’ha complit, sinó que, a més s’intenta premiar fent la vista grossa.

En segon lloc, diem que és perillós, perquè pot crear un precedent; en efecte, si un veu que fa les despeses que vol, sense donar compte a ningú, i fent inútil el pressupost, i després s’apanya demanant una modificació de crèdit, pot decidir fer el mateix en anys succesius… I per això ens estranya que el PP propose aquesta modificació; no voldríem pensar que es disposen a fer el mateix any rere any.
Els pressupostos són alguna cosa més que un sudoku, en què quadren els números i ja està; és una feina costosa, com bé pot testimoniar l’antic regidor d’Hisenda i una eina que s’ha de seguir i que s’ha de controlar, un control que, pel que sembla va brillar per la seua absència en la legislatura anterior: senyors regidors, aquesta és la modificació 3; fa ben poc van aprovar vostés la 1 i la 2: potser el mes vinent serà la 4? Queden moltes factures encara per destapar? Recomanem a l’equip de govern que, per evitar més ensurts, demane una auditoria externa o una comissió d’investigació que aclarisca tot d’una la gestió econòmica d’aquests darrers anys.En fi, per tot el que hem dit, afirmem que aquest assumpte frega la legalitat i es podrien derivar responsabilitats. I com també diu la llei d’hisendes locals

"Artículo 188. Responsabilidad personal.Los ordenadores de gastos y de pagos, en todo caso, y los interventores de las entidades locales, cuando no adviertan por escrito su improcedencia, serán personalmente responsables de todo gasto que autoricen y de toda obligación que reconozcan, liquiden o paguen sin crédito suficiente."

 Als informes d'alcaldia, el senyor alcalde ens informà de la intenció d'aconseguir la cessió de l'ús de la finca incautada l'estiu passat al narco San Millán per a fins socials. Des del grup socialista se li va retraure, amb raó, al president de la corporació el fet que aquest assumpte el coneguera abans el diari Las Provincias que els regidors de l'Ajuntament: en efecte, al dia següent de celebrar-se les comissions informatives, on el senyor alcalde no digué res d'aquest assumpte, el tema veia la llum en l'esmentat diari.

Al punt 11 es va aprovar per unanimitat la moció presentada pel nostre grup, després d'aprovar-se una esmena que nosaltres mateixos vam incloure: canviar les paraules “la paret Sud de la Plaça de l’Amistat” per “un espai urbà que l’Ajuntament decidirà”.

I arribem al punt que esperava tota la premsa present, la moció de recolzament al manifest promogut pels maulets, "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència"

Després d'un dia d'infart en què els telèfons treien fum (algú havia filtrat la not&iacut
e;cia al Levante el mateix matí del dia del plenari i com que està de rabiosa actualitat el tema de les fotos del rei, i els dos partits majoritàries al parlament espanyol estan jugant a veure qui vol més la bandera, qui és més monàrquic o qui és més espanyol de cara a les eleccions del març) i ens trucaven de diferents mitjans de comunicació, mitja hora abans del plenari, el portaveu del PSOE (es veu que pressionat per les seues altes instàncies, com recull avui Las Provincias: "De hecho, Carrió [secretari comarcal del PSOE], comentó: ‘‘El PSOE somos un partido españolista y tenemos el máximo respeto a la Monarquía, por lo que actuaciones como las que pretendían los socialistas de Pedreguer, que son irreverentes, anticonstitucionales y además van contra la Corona, no se pueden tolerar de ninguna de las maneras’’) ens anuncia que presentaran una esmena: el punt 4 de la moció es convertia en

4.El ple de l'Ajuntament autoritza a Maulets a realitzar el mural sol·licitat amb anterioritat, dins del marc de la legalitat vigent, i a un lloc que es determinarà amb el consens dels grups polítics de l'Ajuntament de Pedreguer.

Posats en contacte amb els promotors de la moció, els Maulets, ens diuen que estan d'acord. Per tant, aquesta esmena s'aprova amb els vots del tres grups de l'oposició i l'abstenció del PP. El nostre portaveu passa a llegir la moció i després raona el vot:

 En relació a aquesta moció, el BLOC vol fer unes reflexions. De fet, pensàvem que seria un tràmit més i crèiem que el punt 5 de l’ordre del dia era prou més important. Però vista l’expectació que s’ha creat, volem dir alguna cosa.

Hem tingut la sort, o la desgràcia, de fer coincidir aquesta moció amb unes circumstàncies polítiques concretes, amb les quals està relacionada, però que no han significat cap cosa a l’hora de presentar-la.

De fet, les converses per a presentar-la arranquen del 14 de juliol, quan ni tan sols la famosa portada d’El Jueves amb els prínceps en posició, diguem-ne, curiosa havia eixit al carrer. I no va ser més que per atendre la petició d’un col·lectiu (els Maulets) que es va adreçar a nosaltres, i als que vam atendre com pensem que hem d’atendre a tota organització , col·lectiu o ciutadà que se’ns adreça. Existeix una campanya que es diu “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” i un dels actes commemoratius era pintar un mural a una paret del poble i, per diferents motius, no es va concedir la realització d’eixe mural. I ja està. No cal treure les coses de mare. Aquesta moció no té cap oportunisme conjuntural, ni és cap recordatori al PP per tal que veja que està en minoria. Simplement aquest any fa 300 anys d’un esdeveniment, i, evidentment, no tindria massa sentit presentar-la l’any vinent o d’ací dos.

Ara s’arma el rebombori perquè estan passant moltes coses que fan evident que la moció no està tan desencaminada, que és una mena de “toc d’atenció” als polítics espanyols, que han de saber que ofenen a molt milers de ciutadans quan es veuen coses que estan passant com

  • les famoses actuacions del fiscal general, perseguint als cremadors de fotos, quan des de les ones dels bisbes s’ha arribat a acusar al Rei de colpista i no ha passat res. Estem per recomanar als fallers que no planten ninots amb l’efígie de la família reial, no siga cosa que hagen d’indultar-los tots o ser acusats també;

  • la nul·la política normalitzadora del govern valencià: està celebrant-se ara un excel·lent aparador a Frankfort per a donar a conéixer els nostres autors i l’ínclita generalitat ni s’ha immutat: crec que només tres ajuntaments valencians s’hi han presentat;

  • segons la marxa que porta la normalització a l’educació tardarem només 100 anyets en tenir-la totalment normalitzada; possiblement quan celebrem els 400 anys de resistència;

  • el nostre president proposa que es done una assignatura en anglés quan hui per hui seria impossible que es donara en una de les llengües oficials, en valencià;

  • hui ens hem assabentat que TV3 te 10 dies de vida al nostre país; Canal 9, que no acompleix una de les seues lleis, la de normalització, serà la nostra finestra única, doncs; males notícies;

  • i ací prop, el portaveu del BLOC a Ondara, Xavi Pons, té problemes amb la guàrdia civil per parlar en valencià. Etc. En fi.

Trobem que motius hi ha de sobres per fer aquest toc d’atenció.

I m’agradaria acabar amb les paraules de Frances de Paula Burguera, publicades fa poc a EL PAÍS:

“Y es que los nacionalismos no son un invento de políticos "malditos" como Pujol, Arzallus, Garaicoetxea, Castelao, Beiras, etc. Hunden su origen en la historia. Decía el político Francesc Cambó el año 13 de diciembre de 1934 en el Congreso de los Diputados, cuando se discutían competencias del Estatuto catalán, dirigiéndose a sus oponentes: "Ese texto que vais a votar implica que el problema catalán continuará perturbando meses y años la vida política española… Porque no os hagáis ilusiones. Pasará este Parlamento, desaparecerán todos los partidos que están aquí representados, caerán regímenes, y el hecho vivo de Cataluña subsistirá.
Y como estamos viendo, subsiste. Porque la historia de España no se ha enseñado en su totalidad. Hay pasajes que se han ocultado y no se han dado a conocer en escuelas, institutos y hasta en universidades. A no ser que su enseñanza se haya hecho en inglés, como quiere el presidente valenciano Francisco Camps que se enseñe la asignatura Educación para la Ciudadanía. Es decir, que no se enseñe. Desde 1898, los nacionalistas españolistas -historiadores, intelectuales y políticos- se han apoderado de la historia de España y la han contado a su gusto y conveniencia. Y estos son los resultados. No es cuestión de banderas.”

[Aplaudiments de una part del públic i del fons sud de la sala]

La resta dels grups que presenten la moció (AIXA i PSOE) fan el seu raonament del vot i el senyor alcalde aprofita la seua intervenció per a posar a caldo a uns i altres, qüestionant la ètica d'uns per prometre lleialtat al Rei en la presa de possessió (al PSOE), donant proves de que no havia escoltat les intervencions per tal com deia coses que hi havíem explicat, renyant-nos per donar ales a grups radicals [s'ha mirat aquesta notícia, senyor alcalde? Tot i que ja sabem que per al seu partit deu haver "radicals" bons i "radicals" dolents: només cal veure amb quina mena d'elements fan les seus manifestacions] i amenaçant vetlladament amb possibles conseqüències judicials pel que considerava que podria constituir un delicte (quina tristor haver arribat en un suposat estat democràtic a haver de pensar-se dues vegades la cosa abans de fer un dibuixet… I després parlen dels musulmans!). Evidentment, els tres grups fan la seua contrarèplica, que podreu veure tan aviat com puguem penjar l'acta del ple.

S'aprova la moció amb els vots favorables dels tres grups que la proposaven i el vot en contra del PP (5, faltava una regidora).

[Ens comuniquen des de la premsa que l'alcalde intentarà valer-se de la primera moció presentada per a evitar permetre la pintada del mural; insistim en el que ja vam dir a les comissions informatives: el mural s'ha de pintar perquè forma part dels actes commemoratius a què fa referència eixa moció en favor de la campanya "300 anys…"; l'altra moció és independent i té com a finalitat el que diu: habilitar un espai per a posteriors pintades] 

 Al punt 13, els tres grups de l'oposició fan un bon nombre de precs i preguntes, que recullirem íntegrament quan pengem l'acta. El nostre grup va preguntar:

Sobre la titularitat dels qui fan ús del camp de cross del costat de l'institut. El regidor d'esports ens va dir que era una concessió al col·lectiu "Tacos i Fang" per tal que facen competicions durant tres mesos.

Sobre la lentitud amb què es tornen les fiances d'obres. L'alcalde ens va dir que "es lo que hay". Que fins que no està l'informe, no es tornen. Preguntat per què es tarda tant en fer-se eixe informe, se'ns diu que es fa quan es pot. En fi.

Es prega a la regidora de cultura que tire enrere amb la intenció de llevar els plenaris de la revista municipal La Sala, ja que és molta la gent que no disposa d'Internet per assabentar-se de les coses. Se'ns diu que es tindrà en compte.

I, entre entrevistes als mitjans i salutacions vàries, se'm vam anar a fer-nos-en una, com és tradicional al Musical.