La precampanya ja fa temps que ha començat i sembla que, per una vegada, els primers en destapar la caixa de Pandora no han estat els propis partits en lliça (encara que aquests s’han llançat últimament, com sol passar, a prometre i prometre sense mirar pèl), sinó la Conferència Episcopal Espanyola.
Com si haguérem tornat a l’Edat Mitjana, quan l’Església feia i desfeia al seu gust, beneint i maleint regnes i prínceps, ara els bisbes ataquen de nou, intentant recuperar el control d’un ramat que, segons ells, ha perdut el nord i necessita d’un pastor que el torne a portar pel bon camí. Aquesta vegada però, sense els exèrcits medievals i sense la influència internacional d’aleshores, els clergues s’han atrinxerat darrere dels púlpits i s’han dedicat a atacar allò que no els agrada (ara els matrimonis homosexuals, ara l’Educació per a la Ciutadania…).
Però açò no és nou i a Pedreguer ho sabem bé. L’any 2003, a pocs dies per a les eleccions locals i autonòmiques, l’aleshores rector de Pedreguer decidí convertir el sermó de missa en un míting polític i recomanà als votants que s’ho pensaren bé (?) abans de votar, pronunciant algunes paraules contra l’encara alcaldessa de Pedreguer (el capellà deia, entre altres coses, que l’Ajuntament no havia volgut que es donara la subvenció per a la restauració de l’altar major, quan en realitat aquesta no podia donar-se fins a l’inici de les obres, que encara estaven per començar).
Exactament el mateix és el que han fet ara els bisbes de la Conferència Episcopal: dir-los als ciutadans què han de votar i no, com és la seua tasca, dir-los als fidels què han de resar.
No fou Jesucrist qui digué que el seu regne no era d’aquest món? Aleshores?